EL VIATGE D’ANADA

* Inici de l’excursió: 9’15  La nostra excursió no comença com sempre al drac del parc de l’Espanya Industrial sinó a l’estació de Sants ja que no  disposàvem de cotxes varem buscar una excursió on el tren ens deixés prop de l’inici, després de debatre-ho varem optar per la zona del Montseny. A les 9’30 sortia el tren-cafetera cap a la Catalunya central. L’objectiu de l’excursió es fer pics i cansar-se prou per després atipar-se prou en algun restaurant de la zona.

* Arribada a l’estació de Sant Martí de Centelles: 9’30  Després d’un relaxat viatge contemplant el bonic paisatge de la Catalunya interior perifèrica de la gran Barcelona arribem a la citada estació. Fa bastant fred cosa que ens obliga a abrigar-nos.

* Esmorzar a Aiguafreda: 10’25  No coneixem aquest poble i ens fiquem al segon bar que trobem obert, observem “currants” atipant-se prou bé unes galtes de porc amb patates fregides, nosaltres més discrets ens demanem uns cafès amb llet, el David ens sorprèn demanant un bocata de llonganissa.

ETAPA 1: AIGUAFREDA – AIGUAFREDA

1A) AIGUAFREDA - CIM DEL TAGAMANENT

* Inici de la caminada: Després d’un bon esmorzar comença l’excursió que en un principi és qualificada de “dominguera-gastronomica” per algun membre de l’excursió que després rectificaria la seva opinió. El camí es un GR molt ben indicat amb la qual cosa la caminada no té pèrdua, el fred s’intensifica en ficar-nos de ple a la boira. Apareixen clapes de gel que en fan perillosos alguns trams. Es reclama per algun integrant del grup un punt més per dificultats meteorològiques.

* Masia: 11’00  Sortim de la boira. I notem la pujada de la temperatura ja sigui per l’esforç de la pujada , com per la notable inversió tèrmica observada, fem unes fotos i continuem el camí, travessat per una pista forestal força ample.

* Talladora: 12’00  Una maquina talladora a la pista forestal ens impedeix momentàniament el pas. La maquina desbrossadora acaba amb tot tipus de matolls ubicats a banda i banda del camí., disparant “astillas” força grosses molt lluny i amb molta força, un membre de l’excursió reclama un punt més per la perillositat del moment.

* Pla de Sant Martí. Arribem a aquest pla sense més entrebancs i ens preparem per la pujada final al Tagamanent que es troba ja molt a prop.

* Hem fet el cim!:  Després d’un pujada final força bonica amb un desnivell bastant important per uns camins de roca, arribem al Tagamanent. Segons els nois de l’Eixample en Jordi Pujol (l’expresi) va saber en pujar a aquesta muntanya que seria el salvador de Catalunya. Una sensació de catalanitat empalagosa ens envaeix en el moment que fem cim.

1B) CIM DEL TAGAMANENT –  PIC DUBTÓS DEL PARANY

* Descans a l’ermita: 13’15:  Fetes les fotos de rigor des del cim, busquem un lloc resguardat per recuperar forces i fer un piti. La pujada en un principi semblava més fàcil i tot hi que no hem trigat gaire en arribar estem una mica cansats. Fem turisme per l’ermita de Sant Miquel i marxem.

* Preguntem pel dinar:   Molt a prop del cim hi ha un restaurant i ens apropem per preguntar preus i horaris ja que la sortida es qualificada com gastronòmica. La noia del restaurant (molt amable) ens diu que el dinar allà es prou bo (i prou car) i ens reserva taula per a les tres (la pobre encara ens deu està esperant). Com anem prou bé de temps i a prop observem al plànol hi ha un altre pic decidim anar-hi.

* El Parany:  Després de fer més fotos i  a un ritme força alt degut al poc desnivell del terreny arribem al dubtós pic del Parany. Fem la foto de rigor on creiem que es troba (un cúmul de pedres=fita muntanyenca) i enfilem camí cap avall que ja comença a ser tard i tenim gana.

1C) PIC DUBTÓS DEL PARANY – AIGUAFREDA

* Comencem a desfer el camí: El Wallas comenta que el pic del Parany  serà en teoria el seu pic número 100 , una mica trist per ser aquesta carismàtica xifra un pic tan guarru, passem per un pla i comentem que allà també pot estar el pic i fem més fotos de paisatges i alzines màgiques. Passem pel restaurant saludem a la mestressa i comencem la baixada pel GR cap a Aiguafreda, tot baixant anem comentant excursions i esquiades futuribles i en un tres i no res estem al poble.

* Lo millor del dia:  Un altre cop ens trobem al Bar el Racó i ens disposem a menjar com uns senyors que ja ens ho mereixem, aperitiu, dos plats, vi , postres, cafè. El vi ens afecta i ens amodorra de forma considerable. A la tele del bar la selecció de handbol assoleix el passi a la final del mundial i el locutor sembla tenir un orgasme.

EL VIATGE DE TORNADA

* Ens posem en marxa de nou: Els sossos nens de l’Eixample no volen fer el puret per celebrar el menjar i una mica xispes pel vi marxem cap a l’estació, després de pagar, es clar.  

* *  Estació de Renfe: 19’40  Encara queden fotos a la càmera últim model del Jano i són aprofitades a l’estació. Esperem el tren i assistim sense desitjar-ho a l’espectacle força grotesc del carnaval on gent que no li escauen segons quin tipus de disfresses es passegen davant nostre. Nosaltres feliços esperem a la via 1 quan el tren arriba per la 2. Tema solucionat ràpidament per la nostra agilitat i reflexos.

* * * Viatge en tren a Barcelona: Assistim també a l’espectacle força grotesc de escoltar la conversació de dos semi-gitanes parlant de morts, policies, estafes, robatoris... No, no eren de l’Hospitalet es van baixar a Mollet. Arribem a Sants i ens acomiadem fins la propera que serà aviat.

OPINIÓ PERSONAL

      L’ascensió al Tagamanent semblava força més senzilla a priori, tot i no ser res complicada tècnicament, es una excursió amb 700 m de desnivell que implica una certa resistència física. Les vistes son força boniques des de dalt i es pot arribar en tren fins Aiguafreda cosa que fa assequible l’excursió a qualsevol persona, sense medi de transport propi.

      El sentit d’aquesta excursió era la gastronomia, tema que va quedar força ben solucionat amb el dinar. Per a mi hauríem de fer més excursions d’aquest tipus, a més el Mandras va acceptar força bé la despesa econòmica feta i va estar d’acord des de el principi en fer  la sortida gastronòmica (cosa que personalment em va sorprendre força).

      Després de consultar plànols de l’ICC i reunida la comissió de savis de l’Eixample es decideix acceptar el Parany com a pic.

                                               I. Bejarano