Les Gorgues de Sant Bartomeu des de Santa Maria de Corcó - L'Esquirol

20 de novembre 2005

Etapa 1: Santa Maria de Corcó-L'Esquirol – Font de l'Escudella – Font Senayada – Riera de les Gorgues – Sentfores – Sant Bartomeu Sesgorgues – Carretera BV-5207 P.K. 4 – Santa Maria de Corcó-L'Esquirol

1A) Santa Maria de Corcó-L'Esquirol – Font de l'Escudella – Font Senayada – Riera de les Gorgues

•  Primeres passes: 11'25 Baixem pel camí i deixem a la dreta un camí que salva la clotada i continua fins a un altre carrer de la població. Seguim baixant, doncs, pel camí de l'esquerra fins arribar a un pla on girarem a la dreta per arribar a la propera Font de l'Escudella.

•  Font de l'Escudella: 11’30 De seguida arribem a la Font de l'Escudella (650m), que es troba situada en una raconada ombrejada per plàtans. La seva aigua no és potable. Donada l'època, nosaltres la trobem coberta de fulles seques. Trobem també un piló informatiu, que ens marca que hem de seguir pel camí de dalt deixant a la nostra esquerra la fondalada de la Riera de les Gorgues.

•  A la Font Senayada: 11'35 Avancem pel camí i ben aviat trobem la Font Senayada (650m) a la vora dreta del camí. Hi raja un bon raig d'aigua, malauradament la font no és potable degut a l'escolament d'aigües residuals del poble situat just al seu damunt. A la dreta surt un sender que puja fins el veïnat dels Rosers, però nosaltres no el seguim i continuem endavant.

•  Cruïlla, mirador: 11’45 El camí ens porta a una cruïlla, on el camí fa un fort gir a la dreta i on hi arriba un altre camí que prové del poble. En aquesta cruïlla sembla haver-hi un mirador sobre les gorgues, tot i que no és tan espectacular com sembla. Hi trobem restes d'un antic camp de tir. Finalment continuem baixant pel camí quan aquest gira a la dreta.

•  Cruïlla, piló informatiu el Vilar/el Simon: 11’52 El camí es divideix en dos petits senders per baixar per un tram força relliscós, és més senzill el de l'esquerra, i tot just tornar-se a juntar trobem una bifurcació amb un piló informatiu. Per l'esquerra aniriem cap a la riera, però nosaltres continuem per la dreta enmig de la boscúria seguint les gorgues per la seva part superior.

•  Els Esmolets: 12’00 Es tracta d'una petita cruïlla de camins fora del bosc. Teòricament havíem d'arribar aquí de tornada a Santa Maria de Corcó. Nosaltres continuem pel camí principal per sobre de la riera de les gorgues. Dalt del cingle, a l'altra banda de la riera, veiem l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues (630m) per on sí que passarem de tornada.

•  Cruïlla: 12’15 Arribem a una nova cruïlla, on agafem el camí de l'esquerra. poc després creuem un torrent i seguim baixant. Al final de la vall veiem l'escorxador de Can Patel.

•  Fita a la dreta: 12’20 Hi ha un corriol a la dreta que puja. Després de 100m. fem una corba pronunciada cap a l'esquerra i deixem un camí a mà dreta. Arribem a un pla que hem de deixar a l'esquerra per continuar pel corriol cap a la dreta per creuar el torrent de la Bertrana. Estem damunt els penyals de la Barra de Ferro. Un cop creuat el torrent seguim pel camí de més a l'esquerra.

•  Clariana: 12’25 Arribats aquí, s'ha d'estar atent ja que a l'esquerra hi ha un petit corriol entre la vegetació que ens deixa al punt més proper al Salt de la Barra de Ferro. Nosaltres no el vam veure inicialment i vam perdre més de mitja hora anant endavant i endarrera pel camí per trobar el corriol quan ja haviem superat la clariana. La vista és molt espectacular sobre la Riera de les Gorgues. La visió del Salt de la Barra de Ferro queda força tapada degut a una alzina arrelada acrobàticament al cingle. En aquest punt s'ha d'anar amb molt de compte ja que el torrent de la Bertrana es despenja uns 100 m. en el Salt de la Barra de Ferro i no tenim cap mena de proteccions en el punt des d'on podem gaudir de la vista, tot plegat resulta força espectacular. A l'altra banda de la riera veiem la casa de Sentfores (550m), per on passarem de tornada, que és el millor punt per gaudir de la visió del Salt de la Barra de Ferro. Finalment tornem a la clariana i continuem pel corriol de la dreta força embrossat i tapat per mates de boix.

•  Travessem un petit torrent a gual: 12’55 Continuant pel corriol arribem a un torrent que creuem a gual, fins on havíem arribat abans buscant el mirador sobre el Salt de la Barra de Ferro, i tot just creuar-lo arribem a un camí de ferradura. Dos minuts després d'haver arribat a aquest camí trobem uns senyals taronges que ens marquen un camí de baixada cap a la riera a mà esquerra. Prenem aquest camí enlloc de continuar endavant i creuar la riera per un punt pròper al Salt del Còdol donat que se'ns està fent tard per dinar al poble.

•  Arribada a la riera: 13’10 Baixem seguint incialment les marques taronges, que de seguida desapareixen, però el camí de baixada es troba fàcilment. De seguida arribem a la Riera de les Gorgues (480m). El terra està força relliscós en aquest punt i a primera vista no veiem cap lloc per on creuar fàcilment la riera. Arribats a la riera gaudim de la visió d'una mena de llac que aquesta forma en aquest punt. Això encara ens dificulta més la possibilitat de creuar la riera. Després de comprovar que no podem arribar fins al final del llac riu avall decidim que haurem de creuar la riera per un punt abans de la formació del llac. Finalment trobem un punt sense profunditat per on creuem amb molta cura per no relliscar i acabar de ple dins de l'aigua. El que més problemes sembla tenir és el Manel ja que no porta calçat de muntanya i això fa que es mulli una mica els peus. Amb tot això hem perdut uns altres vint minuts buscant per on creuar la riera i ja són dos quarts de dues.

1B) Riera de les Gorgues – Sentfores – Sant Bartomeu Sesgorgues – Carretera BV-5207 P.K. 4 – Santa Maria de Corcó-L'Esquirol

•  Pujada fins al camí de Sentfores: 13’43 Tot just creuar la riera, el camí, o el que sembla un corriol, s'enfila per la vessant guanyant alçada ràpidament. En ocasions hem de superar algún bloc de roca per continuar pujant, però sense gaire problemes arribem finalment a un camí més ample que a la vegada ens porta fins a un indicador que trobem en un creuament de camins. En aquest creuament trobem el camí de Sentfores, pel que continuarem cap a l'esquerra.

•  A la casa de Sentfores 13’45 Una vegada som al camí de Sentfores de seguida arribem a la casa de Sentfores, on hi trobem els propietaris, els quals molt amablement ens indiquen el camí que hem de seguir. Abans de marxar d'allà aprofitem per gaudir de la vista del Salt de la Barra de Ferro i fer-hi les fotos de rigor. Finalment continuem pel camí que ens han indicat a la casa i que en tot moment està indicat. Aquest camí a més segueix en molts moments el tub que porta l'aigua a la casa i que anem veient mentre caminem.

•  L'escaleta: 14’00 El camí que va de Sentfores (550m) a Sant Bartomeu Sesgorgues (630m) va per la vessant de la cinglera, cosa que provoca que de vegades trobem algún punt on sembla que aquells que tinguin vertígen puguin passar-ho malament, però realment no presenta cap dificultat. Poc abans d'arribar al tram conegut com "l'escaleta" l'Albert té una relliscada i això fa que posi la mà damunt d'una zona plena de rosers, fent-se una bona quantitat de petites ferides a la mà i l'avantbraç. Tot i això ben aviat arribem a "l'escaleta", un tram que transcorre per una mena d'escales fetes a la roca i que ens permet arribar sense massa complicacions a l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues (630m).

•  Sant Bartomeu Sesgorgues: 14’05 Tot just superar el tram de "l'escaleta" sortim del bosc i arribem a uns prats totalment verds on de seguida veiem l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues (630m) Aquí fem una petita aturada per tal de que l'Albert aprofiti per menjar alguna cosa i per rentar-se les ferides de la caiguda que ha patit fa una estona. L'església romànica és del segle XII, però molt modificada posteriorment, al segle XVII, i després, el 1769, es va afegir una capella a cada costat de l'edifici. La rectoria és la part més moderna de l'edifici, ja que data de 1855. Des d'aquí, seguim la pista que comunica l'ermita amb el pla de Can Codina i la carretera de Santa Maria de Corcó a Tavertet cap a l'esquerra, fins la propera pagesia del Vilar. A tot això ja són les 14'20.

•  Teòrica cruïlla: 14’27 Teòricament després d'uns coberts a l'esquerra, just després d'un revolt de la carretera, comença un corriol insignificant que passa per darrere de la casa d'el Vilar i que ens tornaria a dur a la riera. Nosaltres, però, vam ser incapaços de trobar aquest corriol, potser perquè no el vam buscar prou, potser perquè no hi és ja el piló informatiu que el marca, o potser per una altra cosa totalment diferent. La qüestió és que vist el poc èxit buscant aquest corriol vam acabar decidint continuar per aquesta pista forestal fins a la carretera de BV-5207 que va de Santa Maria de Corcó a Tavertet i acabar baixant per la carretera.

•  Creuament de camins: 14’50 La pista forestal que seguíem ens porta a un creuament de camins, ja força a prop de la carretera de Santa Maria de Corcó a Tavertet, on trobem un indicador que ens marca que pel camí de l'esquerra anem en direcció a "Tavertet - El Castell", i per aquí ben aviat arribem a la carretera de Santa Maria de Corcó a Tavertet.

•  Arribada a la carretera BV-5207: 14’55 Finalment arribem a la carretera BV-5207 de Santa Maria de Corcó a Tavertet, apareixem molt a prop del punt kilomètric número 4, així que ja sabem la distància que ens queda fins a Santa Maria de Corcó, tot i que finalment serà una mica menys. Arribats a la carretera anem cap a l'esquerra, i anem baixant cap al poble on tenim el cotxe.

•  Entrem a Santa Maria de Corcó: 15’20 Poc abans del punt kilòmetric número 1 trobem un carrer que comença a la carretera i que ens permet endinsar-nos en el poble de Santa Maria de Corcó i fer dreceera per tal d'arribar al cotxe, així que deixem la carretera per la seva banda esquerra i avancem pel carrer en qüestió que ens portarà fins a un pont de pedra sobre la Riera de les Gorgues.

•  De nou al punt on havíem deixat el cotxe: 15’35 Després de travessar el poble de Santa Maria de Corcó havent-nos estalviat més d'un kilòmetre de carretera, arribem al punt on tenim el cotxe. Abans, però, hem reservat taula a l'Hostal Collsacabra, que ens venia de camí, per tal de dinar tots plegats asseguts al voltant d'una taula tot i ser gairebé les quatre de la tarda.

•  Dinar a l'Hostal Collsacabra: 15’50 - 17’35 Finalment arribem amb el cotxe a l'Hostal Collsacabra, on dinem de menu plats com ara Lassanya, Jarret de Vedella,...que tot i no ser dignes d'un restaurant de 3 estrelles de la "Guia Michelin" estan força bé. El dinar acaba amb el Manel una mica acarajat per culpa d'una copeta de Cointreau.

EL VIATGE DE TORNADA

•  Berenar a Tona: 18’20 Comencem el viatge de tornada i de seguida el Manel es queda clapat, arribant a Tona, a la mateixa àrea de servei on havíem esmorzat decidim despertar-lo per tal de que bereni alguna cosa, i de pas tots ho fem. Fem una mica de catxondeito amb la cambrera de la tarda, força més agradable a la vista que els cambrers del matí i de pas aprofitem per fer algún sudoku. Mitja horeta després d'haver arribat, marxem en direcció a Barcelona

•  Arribada a Barcelona: 19’00 Més aviat que de costum arribem a Barcelona sense cap mena de problema durant el viatge, tot i això és massa tard per tal de que arribi al cinema com era la meva intenció. Els problemes seriosos, però, vénen després mentre intento aparcar el cotxe. Tot i la zona verda em passo més de mitja hora donant voltes. Finalment es dona per acabada l'excursió del dia.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest és un itinerari molt interessant i espectacular que transcorre per la fondalada feréstega de la Riera de les Gorgues. El recorregut del riu és força accidentat i curiós, on aquest intenta avançar per un terreny trencat i salvatge. Tot aquest recorregut és encara poc visitat avui dia, cosa que fa que els camins que hi menen siguin en algún punt de mala petja, no gaire evidents i plens de bardisses i vegetació que hi dificulten l'accés.

L'itinerari en si no presenta cap dificultat destacable, tot i això cal estar força a l'aguait sobre quan es visita aquesta zona, ja que, si bé en època de grans pluges és quan més es pot gaudir del paisatge i de l'espectacle que ofereix l'aigua, és a la vegada quan més perill de relliscades sobre la timba i riuades sobtades hi ha.

La part més dura del recorregut és potser el tram en que hem de guanyar alçada després d'haver creuat la riera, però tot i la pendent del terreny això no és fa excessivament dur. És una excursió recomanada per a la gent que no està molt habituada a fer grans caminades, això si, cal vigilar amb el calçat si la nostra intenció és creuar la riera, perquè podem acabar amb els peus molls. A nosaltres ens queda pendent encara el tram final del teòric recorregut per tal de poder veure els diferents salts que encara no hem vist, així que de ben segur tornarem a visitar aquesta zona plena de racons a veure.

Albert Camí