|
• Ens despertem: 6:30 A les 6:30 sonen els nostres despertadors tot i que ja hi ha qui
està despert després d'una nit on hi ha hagut competència per veure qui roncava més en el refugi. Cal dir que tots els llits estan en una mateixa
habitació de 70 places. L'horari d'esmorzar és de 6:30 a 7:30 per als qui no n'havien portat. Una vegada esmorzats paguem al refugi (29€ sopar i dormir,
35€ amb esmorzar) i acabem de preparar-nos per començar a caminar.
• Primeres passes: 7:55 Marxem del refugi pel camí que baixa fins al fons de la Vall de
Colieto (E-SE) i ben aviat arribem a l'Estany Petit de Colieto (2155m).
• Estany Gran de Colieto: 8:20 Deixem enrera l'Estany Petit de Colieto (2155m) i el camí
continua per la vora del torrent passant per damunt d'alguns blocs de pedra i pujant mínimament fins arribar a l'Estany Gran de Colieto (2183m).
• Abandonem la Vall de Colieto 8:35 Tot just després de l'Estany Gran de Colieto (2183m)
el camí transcorre per un pla força ampli i on creuem algún petit braç d'aigua abans d'arribar a un indicador que ens marca la Punta Alta en direcció SW.
Allà creuem el torrent principal i comencem a guanyar altura ràpidament.
• Estany de la Roca: 9:20 Després d'uns trams amb força pendent on el camí puja fent
llaçades arribem a l'Estany de la Roca (2390m), anomenat així per la roca que es troba al seu interior. Aquí aprofitem per hidratar-nos una mica abans de
continuar i gaudim de les vistes sobre la vall de Colieto.
• Descans a La Raconada: 10:00 Un cop envoltat l'Estany de la Roca (2390m) per la seva
vora dreta, el camí torna a guanyar alçada de manera evident per la coma de La Raconada. En poca estona s'arriba a una zona on hem de progressar per damunt
de grans blocs de pedra, i finalment assolim una mena de ressalt (2650m) on aprofitem per fer un descanset i menjar alguna cosa, ja que des d'aquí veiem
una bona part del que ens queda per davant i no és poca cosa.
• Al peu de la darrera canal 10:40 Després del punt on fem el descans la vall es fa més
ampla i en tot moment tenim el que sembla el Coll Arenós (2799m) com a referència. Anem seguint les fites, que ens fan anar progressant per damunt de blocs
de pedra i en alguns trams per camins amb moltes giragonses. Suposem que per la neu que hi ha, el camí es desvía de la direcció que porta al que creiem que
és el Coll Arenós (2799m), i ens fa arribar a un collet (2850m) situat al peu de la darrera canal una mica més amunt del suposat Coll Arenós (2799m).
• Arribem al cim de la Punta Alta: 11:40-12:00 Donat que aquesta canal ens deixarà ja al
cim de la Punta Alta (3014m) quedem al cim i cadascú puja al seu ritme fins al cim. La canal és força dreta i es pot arribar a fer pesada ja que hi costa
avançar per la quantitat de pedres soltes que hi ha, però sense dificultats tècniques especials. Això si, la sensació d'alta muntanya existeix en tot moment.
Travessem alguna petita clapa de neu amb força pendent però que trobem ja trepitjada i així no hem de fer servir els grampons que portem a la motxilla. En
algún punt ens ajudem amb les mans arribant al final, i anem arribant al cim en grupets, l'Armando i el Germán per una banda, l'Albert i el David per una
altra i l'Albert, el Nacho i el Raúl amb la Patri per acabar. Finalment tots fem cim, un cim que per la Patri suposa estrenar-se en un 3000. Gaudim de les
vistes i aprofitem per recuperar forces menjant alguna cosa.
2B) Punta Alta – Pic de Comalesbienes – Estanys de Comalesbienes
• Coll entre la Punta Alta i el Pic de Comalesbienes 12:30 Després de despedir-nos del
Germán i l'Armando que se'n tornen cap a Arties que és on tenen el cotxe, marxem del cim en direcció al Pic de Comalesbienes (2993m), comencem a baixar
per la cresta, plena de blocs de pedra, fins arribar al coll que trobem entre els dos pics. No trobem passos delicats ni dificultats tècniques, però si
que hem d'anar amb compte mentre baixem. Un cop al coll, i veient que al Nacho, el Raúl i sobretot la Patri, es queden enrera els preguntem si ells volen
fer el Pic de Comalesbienes (2993m), i quan ens diuen que no, que ells baixen des del coll, els dos Alberts i el David marxem cap allà. Quedem tots
plegats que ens trobarem als Estanys de Comalesbiennes (2600m) per dinar.
• Pic de Comalesbienes 12:45 Comencem a caminar cap al Pic de Comalesbienes (2993m) i
de seguida arribem al peu de les roques que el coronen. Haviem llegit que hi havia un pas delicat (II una mica aèri) per pujar, però sincerament, el
passem sense adonar-nos, inclús jo que sóc una mica cagat per aquestes coses. Resulta ser un tram on hem d'ajudar-nos amb les mans però sense dificultat
ja que el propi terreny sembla que ens hagi preparat els llocs on posar els peus i les mans per progressar. Arribant al cim ens suposem que allò que
haviem passat era el pas de II grau, i imaginem que per baixar serà més delicat. Així doncs, en 5 minuts des del coll tenim fet el Pic de Comalesbienes
(2993m). Des d'on gaudim d'una esplèndida visió sobre la veïna Punta Alta (3014m) i sobre els Estanys de Comalesbienes (2600m) i el Barranc de
Comalesbienes, per on acabarem baixant.
• Dinar als Estanys de Comalesbienes 13:30 Des del cim del Pic de Comalesbienes (2993m)
comencem a baixar seguint les fites que trobem que ens porten directes cap als Estanys de Comalesbienes (2600m). Quan veiem que els tres que baixen des
del coll encara estan molt amunt, deixem el camí i ens desviem cap al nord per anar a trobar el camí que baixa del coll. Vist que ells encara estan força
més amunt, decidim baixar fins els Estanys de Comalesbienes (2600m) i esperar-los allà. La resta arriba 20 minuts més tard donat que el cansament comença
a notar-se a les cames de la Patri. Quan ja hi som tots dinem plegats abans de continuar el descens, al voltant de les 14:00, amb la panxa plena.
2C) Estanys de Comalesbienes – Aparcament presa de Cavallers
• Petita desgrimpada per entrar a la darrera canal: 16:30 El primer tram del descens pel
Barranc de Comalesbienes no presenta cap mena de dificultat baixant per un terreny tou que fa de bon caminar tot just deixar enrera els Estanys de
Comalesbienes (2600m). Després de baixar uns 100 metres, sempre tenint el torrent a la nostra esquerra i seguint les fites, el paisatge canvia,
i el camí transcorre per damunt d'una gran quantitat de blocs de pedra que fan que la Patri hagi d'afluixar el ritme després de tenir alguna ensopegada
fruit del cansament acumulat. Finalment, després d'haver anat fent força aturades per tal de que la Patri vagi recuperant-se una mica, arribem a un petit
tram de desgrimpada (2090m), sense cap dificultat, que un cop superat ens deixa ja dins una mena de canal que ens portarà ja fins a la carretera de
l'aparcament de la presa de Cavallers (1730m).
• Arribada als cotxes: 17:20 Comencem a baixar per la canal, sempre amb camí marcat,
però amb gravilla que ens pot fer relliscar si no estem atents. El cansament fa que la Patri es quedi enrera i tingui alguna relliscada i caiguda, l'Albert C.,
que ha fet el darrer tram de baixada amb la Patri, parla amb la resta del grup i plegats, decideixen que ell es queda amb la Patri per ajudar-la a acabar
el descens al seu ritme i que la resta aniràn a buscar els cotxes a l'aparcament i els portaràn al peu de la canal per on baixem per tal de recollir-nos. Un
cop separats, la major part del grup arriba als cotxes sense problemes, els porta al peu de la canal i espera als dos que encara estem baixant. Finalment, tot
i el mal rato que passa, la Patri aconsegueix arribar a la pista forestal que trobem a la part baixa de la canal, on aquesta ja es fa més ampla. Continuem la
pista forestal i poc després arribem al final de la pista, on ens esperen els cotxes i la resta del grup des de fa gairebé mitja hora, donant per acabada la
caminada.
EL VIATGE DE TORNADA
• Prenem algo a Barruera: 19:00 Després d'arribar als cotxes i canviar-nos el calçat,
decidim aturar-nos al primer poble que trobem a prendre algo ja que fa una bona estona que no bevem res donat que a mitja baixada se'ns havien acabat les
reserves. Així doncs, arribem a Barruera i ens aturem a prendre algo en un dels bars amb terrasseta del poble. Aquí asseguts recuperem bona part de les
forces perdudes en la caminada.
• Sopar a La Panadella: 21:40 De baixada, el cotxe de la Patri, on van també el Raúl i el
Nacho, s'ha d'aturar donat que a la zona del pantà d'Escales el Raúl es mareja. Els de l'altre cotxe triguem una estona en adonar-nos de la situació, i quan
ho fem truquem per telèfon i el Nacho ens posa al corrent. Quedem que ens aturarem a La Panadella a sopar i que si els sembla bé ens trobarem allà, al
que se'ns respón que en tot cas ens trucaran després perquè tenen ganes d'arribar a casa quan abans millor. Arribats a La Panadella, els dos Alberts i
el David sopem alguna coseta de l'estil bistec amb patates mentre rebem una trucada del Nacho que ens diu que ells no s'aturaran a sopar. Poc després rebem
una trucada del Germán que ens diu que han arribat a Arties a les 21'00 i que la tornada amb l'Armando ha estat molt guapa però dura.
• Arribada a Barcelona: 23:15 Marxem de La Panadella poc abans de les 22'30 en direcció a
Barcelona, on arribem a les 23'15 tocades a l'Estació de Sants per tal de tornar el cotxe de lloguer i donar per acabada l'excursió.
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta és una bona excursió per gaudir del paisatge d'alta muntanya. Veiem coses molt variades, una bona quantitat de estanys,
un refugi de muntanya, infinitat de grans pics de muntanya, tarteres, pendents amb grans blocs de roca, prats,...Tot això la
converteix en una excursió digna de ser feta.
En referència a les dificultats que hi podem trobar, diré que no hi ha dificultats tècniques, el més semblant a una grimpada que
trobem és el pas de II grau just abans d'arribar al cim del Pic de Comalesbienes, que passem sense gairebé adonar-nos, de baixada suposem que ha de ser
més delicat. Se'ns pot fer pesat el transitar per zones amb grans blocs de pedra, tant pujant de La Raconada fins al cim, com baixant pel Barranc
de Comalesbienes. A l'hora de fer aquesta ascensió, cal informar-se prèviament sobre si són necessàris els grampons per pujar per la canal que ens mena al
cim de la Punta Alta, ja que hi podem trobar neu durant gran part de l'any i la pendent de la canal és important. De fet nosaltres vam trobar neu però
ja estava molt trepitjada i era transitable sense grampons. La principal dificultat és potser el cansament acumulat ja que és una excursió llarga i amb
força desnivell, i per tant precisa d'una certa preparació física, no en va la Punta Alta és un 3000.
El recorregut que vàrem fer nosaltres és possiblement el més recomanable per a fer aquests pics, ja que és un recorregut circular
asequible de manera relativament còmoda en dos dies, fent una parada per dormir al Refugi Ventosa i Calvell, ben equipat, amb espléndides vistes i amb
uns menjars acceptables. Tampoc està de més dir que val la pena evitar la pujada pel Barranc de Comalesbienes, que ja se'ns va fer pesat de baixada,
així que més val no saber com se'ns pot fer de pujada, però dur segur que és veient les cares dels que pujaven per allà.
Albert Camí
|
