Etapa 1: Santuari de la Mare de Déu de Núria – Puigmal - Petit Segre - Pic del Segre - Santuari de la Mare de Déu de Núria
1A) Santuari de la Mare de Déu de Núria – Santuari de la Mare de Déu de Núria. Perduts!
• Primers passos amb sorpresa: 10’40 Vam agafar el primer camí que vam trobar,
sortint del santuari, que s’endinsava en el Bosc de Sant Gil, del qual sabíem que havia de guanyar alçada per dins del bosc, i això és el que
féu el camí. Passada una estona varem veure que la direcció que prenía el camí era la de Fontalba, i per tant vam recular fins a tornar a ser
al santuari a les 11’25.
1B) Santuari de la Mare de Déu de Núria – Puigmal
• 2a sortida des del santuari: 11’25 Aquest cop vam agafar el camí que
s’endinsava a la vall de Finestrelles, després d’uns 150 m. (11’35) vam trobar el primer indicador de la direcció per arribar al Puigmal, i el
seguírem. El camí començava a guanyar alçada a mida que s’anava endinsant a la Coma de l’Embut d’una manera moderada excepte en llocs molt
puntuals. Més endavant es podíen veure petits salts d’aigua.
• Arribada al pluviòmetre: 12’40 Passada la part més tancada de la
Coma de l’Embut s’arriba a una zona de prats amb no massa pendent, i a mà dreta, damunt d’una mena de turonet, es pot veure un pluviòmetre
(2540m), que ens indica que estem seguint el camí correcte per arribar al Puigmal, al que ja fa estona que veiem davant nostre. A partir
d’aquí comença la part més dura de l’ascensió, una pala que un cop superada ens portarà al cim del Puigmal (2910m).
• Hem arribat al cim amb patiments! 13’25 Una vegada superada la
duríssima pala, per on pugen diversos camins que s’entrecreuen, arribem al cim del Puigmal (2910m). Al cim aprofitem per descansar i recuperar
forces, ja que han estat entre 1h 40’ (Nacho) i 2h 10’ (David), el que hem trigat a coronar des del Santuari de la Mare de Déu de Núria (1960m).
1C) Puigmal - Pic Petit del Segre - Pic del Segre
• Abandonem el cim del Puigmal: 14’05 Comencem a baixar per la carena
fins arribar a la collada (2750m) entre el Puigmal (2910m) i el Pic Petit del Segre (2810m), un cop aquí comencem a pujar fins al cim d’aquest
últim.
• Segon cim del dia! 14’40 Arribem al cim del Pic Petit del Segre
(2810m), ens fem un parell de fotografíes i veiem a la vora el Puigmal de Llo (2767m), el qual no pujarem donat que continuem el nostre camí
en direcció al Pic del Segre (2848m) passant pel Coll d’Er (2760m).
• Un altre cim per a la col·lecció! 15’00 Arribem al cim del Pic del
Segre (2848m), tercer cim de la jornada, després d’un tram de semi-grimpada molt senzilla i veient que a la banda oriental de l’Olla de Núria les
tempestes comencen a descarregar.
1D) Pic del Segre – Santuari de la Mare de Déu de Núria
• Comença la Baixada: 15’05 Fem una fotografia al cim i una al santuari,
que ja veiem des de la carena, i continuem el nostre camí per la carena fins al Coll de Finestrelles (2604m).
• Pas pel Coll de Finestrelles: 15’25 Bebem una mica d’aigua una vegada
arribats a la collada i de seguida comencem a baixar pel camí que va per la vall de Finestrelles fins al Santuari de la Mare de Déu de Núria
(1960m). En alguns trams anem baixant pel dret per tal de fer més via, perque les tempestes amenacem amb mullar-nos.
• Arribada al santuari: 16’10 Arribem al santuari encara eixuts, pel
que fa a les tempestes, una altra cosa és la suor per la ràpida baixada. Un cop allà, alguns ens canviem les botes per les sandàlies i pugem
al cremallera a les 16’35.
EL VIATGE DE TORNADA
• Sortida de Ribes de Freser o “Jano con botas”: 17’35 El cremallera ens deixa a
Ribes a les 17’25, amb el temps just per comprar una beguda, anar a fer un riu i agafar el tren. Hi ha qui en aquests 10 minuts té temps de
recuperar unes botes de muntanya i així torna a casa amb dos parells.
• Estació de Barcelona - Sants: 20’00 Arribem a l’estació de Barcelona – Sants
després d’un divertit viatge en tren. En aquest punt donem per acabada l’excursió i marxem cadascú cap a casa seva. Fins a la propera!
OPINIÓ PERSONAL
En un principi aquesta excursió tots creiem que era una excursió força senzilla, i que de cap manera resultaria matadora,
però un cop feta, i a mode d’opinió personal, la vaig trobar força dura, especialment la pala que vam haver de superar per tal d’accedir al
cim del Puigmal, la qual es va fer llarguíssima. La resta de la caminada era d’una duresa moderada, amb trams amb més pendent i d’altres amb
menys com a tota excursió.
Pel que fa a les vistes, se suposa que eren maques, però nosaltres no en vam tenir gaire de visibilitat, especialment
des del cim del Puigmal degut als núvols i a les tempestes que s’estaven formant. Gairebé no va variar en tota la carena aquest aspecte.
En general l’excursió va ser divertida, tot i la duresa de certs trams, inclòs el tram que vam fer seguint un camí que
no era el correcte, cosa que de ben segur també ens va fer més dura la caminada. La dificultat, en quant a aspectes tècnics, és molt baixa,
no presenta cap pas amb dificultats ni res de semblant.
Aquesta excursió, de la mateixa manera que la del Carlit, és una excursió molt popular, amb la qual cosa durant el
trajecte et pots arribar a trobar amb molta gent que la fa, l’única avantatge en aquest aspecte respecte a la del Carlit és que al tenir
més vies d’accés doncs la gent també es reparteix més.
Albert Camí
|
