Ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m.), al Pic Verdaguer (3.125 m.), al Pic de Montcalm (3.080 m.) i al Pic de Sotllo (3.073 m.) per la Vall Ferrera.

2, 3 i 4 d'agost 2003

Etapa 1: La Molinassa - Estany d’Estats

1A) La Molinassa – Refugi de Vallferrera

•  Inici de la caminada: 16’20 Sortim de La Molinassa caminant per la pista forestal que trobem tancada als vehicles amb una cadena. Uns 100m. després de la cadena un camí surt cap a l’esquerra i es dirigeix a un petit pont sobre la Noguera de Vallferrera, aquest és el camí que agafem. Deu minuts després d’agafar aquest camí arribem al Refugi de Vallferrera (1940m), on després de fer un glop d’aigua de la font que hi ha, seguim avançant.

1B) Refugi de Vallferrera – Estany de Sotllo

•  Primera parada: 17’00 El tram de camí posterior al pas pel Refugi de Vallferrera (1940m) és una dura pujada on es guanya ràpidament altura dins el bosc. Un cop acabat aquest, el camí esdevé més planer i arribats en aquest punt ens prenem el primer descans i fem les primeres fotografíes.

•  Tram més o menys planer: 17’45 Després d’aquesta parada el camí voreja el Serrat d’Areste, que ens queda sempre a la dreta. Aquest tram és pla i fins i tot es perd alçada fins a arribar a un petit pont que permet travessar el Barranc de Sotllo. Abans d’arribar al pont a les 17’45, trobem algun punt on, per continuar, s’han de fer servir les mans. Després de superar aquest veiem el que segurament seria un camí alternatiu, però ja ens ha anat bé canviar una mica el xip per que tot plegat sigui més entretingut.

•  Estany de Sotllo: 18’50 Un cop passat el pont sobre el Barranc de Sotllo, el camí torna a guanyar altura vorejant diversos salts d’aigua de gran bellesa. Entre diversos d’aquests salts creuem una zona plana coneguda com els Plans de Sotllo (2190m) i aprofitem per berenar. Després de tot això novament es guanya altura de manera més marcada, i després d’una mena de “turonet” apareix davant nostre l’Estany de Sotllo (2350m), on aprofitem per fer més fotos i, un cop passat, per recollir aigua. En aquest estany comencem a veure les primeres tendes de campanya.

1C) Estany de Sotllo – Estany d’Estats

•  Estany d’Estats: 19’20 Després de l’Estany de Sotllo (2350m) el camí va pujant per la vora del torrent que baixa de l’Estany d’Estats (2471m). Poc abans d’arribar al segon estany s’ha de creuar aquest torrent. En aquest punt es va produir la primera caiguda de l’excursió, la va patir la Irene, qui començava a anar, com molts de nosaltres, una mica justa de forces donat el pes que portàvem al damunt. Una vegada recuperada de la caiguda, la Irene i tots nosaltres arribàrem a l’Estany d’Estats (2471m), la primera visió del qual és força espectacular donat que s’hi arriba pel lloc on aquest desaigua i es veu el nivell de l’Estany a l’alçada dels nostres ulls.

•  Campament muntat: 20’30 Després de vorejar l’estany arribem a la zona on la majoria de la gent acampa. Allà veiem que queden ja molt pocs llocs on acampar així, abans de que arribi algú més, n’ocupem tres amb les nostres tendes. Déu n’hi do la gent que trobem allà acampada! A les 20’30 tenim ja muntades totes les tendes, unes més depressa que d’altres, i a les 21’00 ens disposem a sopar. Fins a les 22’00 tenim encara llum i ens estem allà asseguts xerrant fins que una mica abans de les 23’00 ens decidim a anar a descansar, l’endemà serà el dia més dur i s’han de recuperar forces.

Etapa 2: Estany d’Estats – Pic Verdaguer – Pica d’Estats – Pic de Montcalm – Pic de Sotllo - Estany d’Estats

2A) Estany d’Estats – Port de Sotllo

•  Inici de la segona jornada: 8’00 Ens llevem de bon matí descobrint que serem els últims en abandonar el campament. Tots som bastant conscients que aquest seria un dia dur. Esmorzem i ens preparem per a començar la caminada deixant tot el pes possible a les tendes per fer menys dura l’ascensió. Alguns no només treiem pes de les motxilles sinó que també ho fem de la panxa.

•  Primers passos: 9’15 Comencem a caminar amb el mínim pes possible dins de la motxilla. Aviat el camí comença a guanyar pendent, iniciem possiblement la part més dura de l’ascensió, la tartera que, després d’una gran quantitat d’”esses”, ens portarà al Port de Sotllo (2894m). Aquesta tartera ens fa dur a tots un ritme que poguem aguantar durant gairebé una hora, el temps que es triga en pujar-la. Així es van obrint distàncies entre tots els integrants del grup, especialment en els dos primers terços de pujada, que és on hi ha el major pendent.

•  El Port de Sotllo: 10’10 En l’últim terç de tartera el pendent disminueix, encara que només una mica. Aquí és on la majoria, sense aturar-nos, recuperem algunes energies, tot i que molt poques, donat que a la part final, ja gairebé al Port de Sotllo (2894m), s’han de tornar a apretar les dents perque el pendent augmenta de nou. Finalment, tots assolim el Port de Sotllo (2894m), on després d’un breu descans, per alguns més breu que per d’altres, ens dirigim cap a l’inici de la grimpada que ens deixarà al Pic Verdaguer (3125m). Abans de començar a grimpar veiem perfectament el camí que puja cap al Pic de Sotllo (3073m).

2B) Port de Sotllo – Pic Verdaguer

•  Inici de la grimpada: 10’15 La grimpada per pujar al Pic Verdaguer (3125m) es fa per la part francesa de la cresta, així des del port de Sotllo (2894m) recorrem uns 25 m. de camí que ens fan situar en aquesta vessant. Aquí comencem a pujar, d’un en un, per una canal on guanyem alçada ràpidament, veient així la collada cada cop més avall. Els primers moviments de la grimpada es fan amb una mica d’inseguretat, però a mida que avancem aquesta va desapareixent. Arribats a la segona canal aprofitem per fer algunes fotos per que quedi constancia de per on hem passat.

•  La grimpada s’acaba: 10’55 Després d’haver superat tres canals i un petit tram de camí, cosa que ens ha portat força estona degut al fet de que som un grup de vuit persones i que per les canals hem d’anar un darrera l’altre, arribem a un petit collet des d’on veiem l’última dificultat a superar, una nova canal més ample que les anteriors però també més llarga, al voltant dels 15-20 metres d’alçada. Aquesta canal es fa difícil donat el cansament acumulat que portem i la gran quantitat de pedres soltes que hi trobem, les quals ens fan anar amb molt de compte mentre pugem.

•  Primer tres mil de la jornada: 11’00 Una vegada superada aquesta darrera canal, girem a l’esquerra i ens trobem que ja som gairebé al cim del Pic Verdaguer (3125m), on arribem després de caminar menys d’un minut. Hem fet el primer cim del dia i per a molts de nosaltres suposa el nostre primer tres mil.

2C) Pic Verdaguer – Pica d’Estats

•  El curt camí fins a la Pica: 11’10 Després de fer-nos la foto de rigor al cim del Pic Verdaguer (3125m) i de recuperar algunes forces, especialment jo (Albert C.) que hi vaig arribar bastant tendre, comencem a baixar fins al collet que hi ha entre el Pic Verdaguer (3125m) i la Pica d’Estats (3143m). Arribats al collet (±3100m) comencem una senzillíssima semi-grimpada, molt curta, que ens portarà al cim de la Pica d’Estats (3143m).

•  Som al cim de Catalunya!: 11’20 En menys de 10 minuts des del Pic Verdaguer (3125m) ens plantem al cim de la Pica d’Estats (3143m). Aquí fem un descans una mica més llarg que els anteriors, truquem a casa, doncs és l’únic moment de l’excursió en que tenim cobertura als mòbils, mengem alguna cosa, ens fem la típica foto amb la creu i admirem la magnífica vista que hi ha des d’aquest cim. Comprovem també les dificultats que presenta la cresta entre la Pica d’Estats (3143m) i la Punta Gabarró (3115m), on hi trobem el vèrtex geodèsic, i confirmem que el nostre proper destí serà el Pic de Montcalm (3080m). En el mateix cim de la Pica ens arriba la notícia de que el soroll d’helicòpter que hem escoltat tot pujant era degut a que un noi havia perdut la vida mentre pujava pel camí habitual a la Pica en caure-li una pedra al cap.

2D) Pica d’Estats – Coll de Riufred – Pic de Montcalm

•  Abandonem la Pica d’Estats: 11’50 Tornem a posar-nos en marxa desfent la part final del camí habitual de pujada a la Pica, això ens porta al Coll de Riufred (2978m) en uns 15 minuts. Des d’aquí el camí es torna a enfilar, primer amb força pendent, però després amb menys fins arribar al cim del Pic de Montcalm (3080m).

•  Pic de Montcalm: 12’20 El cim d’aquest pic és una llarga planura plenament situada en territori francés. En un dels seus extrems, el més llunyà al camí per on hem pujat, es troba una mena de refugi contra el vent força precari però que nosaltres aprofitem per descansar i menjar alguna cosa a més, obviament, de fer un glop de Tang, la beguda “estrella” de l’excursió.

2E) Pic de Montcalm – Coll de Riufred – Port de Sotllo

•  Comença el retorn al campament: 12’40 Comencem a baixar del Pic de Montcalm (3080m) pel mateix lloc per on hi hem pujat fins a arribar al Coll de Riufred (2978m). Allà, enlloc de seguir cap a la Pica d’Estats (3143m) prenem el camí descendent que trobem a la nostra dreta i que s’endinsa a la cometa d’Estats, encara en territori francès.

•  El camí per la cometa d’Estats: 12’50 El camí va tota l’estona per la cara nord del massís de la Pica, amb la qual cosa hi trobem algún never que hem de travessar. En aquest tram la temperatura és una mica més baixa, però això no evita que tots suem de valent. A mida que el camí va perdent altura anem creuant-nos amb gent que puja cap a la Pica. Baixem gairebé fins als 2750m., però una mica abans d’arribar a l’estanyet que hi trobem anem girant cap a l’esquerra per agafar el camí que puja considerablement fins a arribar novament al Port de Sotllo (2894m).

•  Tornem a ser al Port de Sotllo: 13’40 Després d’una pujada força dura, arribem per segona vegada al Port de Sotllo (2894m), on veiem el camí que puja fins al Pic de Sotllo (3073m). Sis de nosaltres decidim fer un descans i iniciar el descens per la tartera que hem pujat de bon matí i així tornar cap a les tendes sense fer un quart pic. D’altra banda, l’Albert Alapont i el Nacho comencen l’ascensió al Pic de Sotllo (3073m) donat que encara es senten amb forces per fer-ho tot i que el temps comença a empitjorar.

2F) Port de Sotllo – Estany d’Estats

•  Baixada per la tartera: 14’00 Després d’un petit descans al Port de Sotllo (2894m) ens decidim a baixar per la tartera. Òbviament cadascú baixa al seu ritme, uns corrent, d’altres caminant, etc. El que si que és clar és que baixem la tartera més ràpid del que l’havíem pujada a primera hora del matí.

•  Recollida d’aigua acabada la tartera: 14’20 Un cop arribats gairebé a l’Estany d’Estats (2471m) aprofitem per recollir una mica d’aigua i així ens reagrupem una mica (Irene, Jaume, Albert C. i David). En Carles ja fa estona que ens espera a les tendes i el Raúl baixa més lent després de xerrar a la tartera amb un home que portava bastanta calma i que primer havia intentat mantenir una conversa en plena baixada amb mi.

•  Arribada a les tendes: 14’30 Una vegada els sis que havíem iniciat el descens per la tartera hem arribat a les tendes, alguns ens rentem els peus al rierol, d’altres (Irene, Jaume i Raúl) es donen un bany a les fredes aigües de l’Estany d’Estats (2471m). Després aprofitem per dinar i esperem als dos que encara falten per arribar a les tendes.

2F') Port de Sotllo – Pic de Sotllo - Port de Sotllo

•  Ascensió al Pic de Sotllo: 13’40 Tot just abandonar el Port de Sotllo (2894m) l’Albert A. i en Nacho creuen una clapa de neu en direcció cap al Pic de Sotllo (3073m). Després el camí guanya altura ràpidament, fins al punt que en determinats trams, el pendent i la petita grava del camí fa difícil avançar. El camí puja pel dret i en la seva part final obliga als excursionistes a ajudar-se amb les mans. En mitja hora des del Port de Sotllo (2894m) els dos intrèpids topògrafs arriben al Pic de Sotllo (3073m) fent així el quart tres mil de la jornada.

•  Descens fins al port: 14’30 Després d’un descans, les típiques fotos i d’admirar la vista que ofereix el Pic de Sotllo (3073m) l’Albert i el Nacho es disposen a baixar novament cap al Port de Sotllo (2894m) on arriben en uns 20 minuts pel mateix camí per on han pujat.

2G') Port de Sotllo – Estany d’Estats

•  Arribada a l’Estany d’Estats: 15’25 El descens de la tartera és similar al de la resta del grup, o fins i tot una mica més ràpid. Així, una mica abans de les 15’30 ja ens trobem tots al campament força satisfets per com a anat tot.

•  La tarda: Al llarg de la tarda hi va haver moments força divertits, especialment jugant a cartes, més concretament al fill de puta, on les diferents normes imposades van fer fins i tot que nasqués la Colla Excursionista Ras. Durant la tarda hi va haver també qui va fer mèrits per endur-se el títol honorífic de Cagador de la Pica (Raúl), i fins i tot hi havia gent a qui “feia molt de pal” jugar a cartes (David). També cal destacar que els qui vam posar normes per al joc de cartes erem sovint els qui més ens equivocàvem a l’hora de seguir-les (Nacho, Carles, Albert C.). Hi havia també qui jugant feia col·lecció de cartes (Irene) i qui no deixava passar cap oportunitat “d’enxufar” cartes als altres quan aquests la “cagaven” (Albert A.).

•  El vespre: Al vespre vam descobrir que aquella nit gairebé estaríem sols a la zona d’acampada on la nit anterior no hi cabia ni una tenda de tantes com n’hi havia. Només es veien dues tendes i cap d’elles a la vora del llac. Després de sopar passant una mica de fred i de comprobar que hi ha gent molt “guarra” en el món que deixa amagada darrera una pedra la seva brossa, es va fer de nit i vam decidir d’anar a dormir donat que la jornada havia estat dura. Eren les 22’30 h.

Etapa 3: Estany d’Estats – La Molinassa

•  Comença la darrera jornada: 8’00 Ens llevem i en sortir de la tenda, encara amb la fresca del matí, veiem que a mida que el sol vagi pujant el dia anirà sent més calorós. Amb l’esmorzar ja a la panxa comencem a desmuntar el campament, cadascú al seu ritme.

•  Marxem de l’Estany d’Estats: 10’00 Quan ja ho tenim tot a punt comencem la baixada pel mateix camí, més o menys, per on vam pujar el dissabte fent les darreres fotografíes a l’estany amb la Pica al fons. Aviat arribem a l’Estany de Sotllo (2350m), que vist des de dalt ens ofereix una vista magnífica amb el Monteixo (2905m) en la llunyanía.

•  En Nacho i l’Albert busquen la vessant alpina de l’excursió: 10’45 Una vegada superat l’Estany de Sotllo (2350m) trobem que s’ha de desfer una grimpada que no recordàvem de la pujada, mentre tots ho superen, el Nacho i jo mateix (Albert C.) busquem un camí de baixada més planer que estem segurs que existeix. Això provoca que la resta del grup ens tregui ben bé un quart d’hora d’avantatge que posteriorment recuperem mentre la gent fa un descans en els Plans de Sotllo (2190m). Abans d’arribar on es troba el grup es produeix la segona caiguda de l’excursió, “made in” Albert C., per sort sense cap conseqüència remarcable.

•  Tots junts continuem avançant: 11’15 Tots de nou reunits continuem baixant superant alguna petita grimpada que aquest cop si recordàvem de la pujada. Passat això baixem cap al Refugi de Vallferrera (1940m) a una velocitat cada vegada major. D’aquesta manera a les 12’00 som ja al refugi. Han estat unes dues hores de baixada des de l’Estany d’Estats (2471m).

•  Com fer “l’agoníes” sense morir en el intent: 12’10 El tram de camí entre el Refugi de Vallferrera (1940m) i La Molinassa (1806m) serà recordat per la manera de fer “l’agoníes” per part de la Irene, el Jaume, el Raúl i els dos Alberts, els quals per tal d’avançar un grup de joves excursionistes van arribar a fer curses a l’sprint. Tot plegat però, va resultar molt divertit. Així en 10 minuts arribàvem a La Molinassa (1806m), eren les 12’20 i encara ens quedava arribar fins al cotxe del Carles que era al Pla de la Farga (1460m).

3') La Molinassa – Pla de la Selva

•  Diferències d’status en el grup: 12’40 Quan tots erem ja a La Molinassa (1806m) vam carregar el cotxe del Jaume amb totes les motxilles i encara hi van caber, a més del propi Jaume, el David i el Carles. La resta vam començar a baixar caminant per la pista forestal a un ritme més que acceptable.

•  Segona remesa de gent: 13’20 Arribats ja al Pla de la Selva (1698m) els caminants vam veure aparéixer davant nostre el cotxe d’en Jaume, havia pujat, després de deixar el David i el Carles al Pla de la Farga (1460m), a buscar més gent. Així doncs, la Irene, el Raúl i jo mateix pugem al cotxe i baixem “motoritzats” cap al lloc on es troba el cotxe del Carles.

3') Pla de la Selva – Pla de la Farga

•  Tercer viatge del Jaume: 13’40 Després de deixar la segona remesa de gent, el Jaume va tornar a pujar a buscar els dos que faltaven, els quals ja es trobaven sobre els 1500m. Una vegada dalt del cotxe tots tres arribaren al Pla de la Farga (1460m), on vam aprofitar per rentar-nos els peus a la Noguera de Vallferrera i així, amb els peus nets, ens disposàrem a abandonar la Vall Ferrera sobre les 14’20.

EL VIATGE DE TORNADA

•  El dinar a Sort: 15’20 Després d’arribar a Sort (15’00) ens vam decidir per anar a dinar a un bar-restaurant suggerit per la Irene i l’Albert C. El dinar va ser força bo i divertit tot comentant anècdotes de l’excursió. Cal destacar l’arriscada aposta dels tres topos probant com a postre el Filiberto (iogurt, gelat de nata i grosella), que va resultar exquisit. En la vessant escatològica, es van estrenar la Irene i el Carles, i el Raúl va demostrar la seva hegemonía, tot i que ben secundat per l’Albert C. De la mateixa manera també trobem la colla de muntanyencs restrenyits, amb l’Albert A., el David i el Nacho com a membres d’honor. Pels volts de les 17’00 marxem de Sort quan el vi del dinar ja comença a fer efecte en aquells que l’hem tastat per tal d’assegurar una bona migdiada en el viatge de retorn.

•  Arribada a Collblanc: 19’50 Després de fer una petita variació en la ruta, únicament el cotxe del Carles, arribem a la vegada els dos cotxes a la Diagonal, i d’allà cap a Collblanc, on ens aturem i donem per acabada l’excursió “Ras” a la Pica d’Estats.

OPINIÓ PERSONAL

L’excursió a la Pica d’Estats va resultar una excursió molt divertida, no només per la gent que hi vam anar, sinó també per les característiques de la pròpia excursió.

En primer lloc és una excursió que ofereix una gran varietat de situacions a mida que es va avançant. Trobem pendents molt diferents al llarg de l’ascensió, així com gran varietat de passos on s’han d’utilitzar les mans per poder avançar.

En segon lloc les vistes que hi ha des dels diferents pics que es poden pujar són magnífiques, i més si com ens va passar a nosaltres el día és força clar. Els pics que es poden veure son nombrosos, el Monteixo, el Comapedrosa, el Massís de la Maladeta, el Carlit, i molts d’altres. Especialment atractives són també les vistes que tenim dels diferents pics que vam pujar, com ara la del Sotllo des del Verdaguer, la del Montcalm des de la Pica o la del massís de la Pica des del Montcalm.

Per últim destacar també la bellesa dels diferents paratges que es poden admirar a mida que es va pujant, planes totalment verdes, gran quantitat de salts d’aigua, rierols que es van creuant, zones de bosc, tarteres, clapes de neu, solanes, obagues, etc. En definitiva, és una de les excursions de més bellesa i més variades de les que he fet fins ara.

L’únic però que se li pot retreure a l’excursió és el fet de que, donada la seva popularitat al ser el cim més elevat de Catalunya, durant la pujada a la Pica d’Estats la quantitat de gent que et vas trobant és molt gran. Per sort per a nosaltres, la part de l’ascensió que es fa per la cresta no es gaire freqüentada si ho comparem amb el camí normal de pujada, això si, quan s’arriba al cim gairebé s’ha de demanar tanda per poder-hi seure una estona.

Pel que fa a la duresa de l’excursió cal dir que és una excursió que requereix un mínim de preparació física, però el fet de fer-la en tres díes fa que les jornades no siguin tan dures com podrien ser-ho si es va amb presses per l’horari. Suposo que com que la majoria ens esperàvem una excursió tremendament dura ha resultat que no ho era tant com ens pensàvem tot i que no és una excursió senzilla.

Albert Camí