Ascensió al Pic de Perafita (2.752 m.), Pic de Monturull (2.761 m.) i Pic N (2.662 m.) pels Estanys de la Pera

4 de juny 2005

Etapa 1: Refugi de les Pollineres – Pic de Perafita – Pic de Monturull – Pic N – Refugi de les Pollineres

1A) Refugi de les Pollineres – Pic de Perafita – Pic de Monturull

•  Comencem a caminar: 11’15 Tot just començar podem triar entre dos camins per pujar als Estanys de la Pera, la pista foresta molt ampla i marcada per on poden pujar vehicles 4x4 que pugin coses al Refugi o el sender que pujar per la vora del torrent que baixa dels estanys. Nosaltres triem el segon, molt més atractiu donat que veiem algun salt d’aigua i sempre és més agradable caminar per un sender que no pas per una pista ampla i plena de pedres. Així doncs de seguida sortim de la pista i comencem a pujar ben a prop de l’aigua del torrent tot seguint les marques grogues que ens marquen el camí. No cal preocupar-se si perdem aquestes marques ja que només s’ha de seguir el torrent.

•  Arribada a l’Estany de Baix: 11’50 Uns 20 minuts després d’haver començat a caminar arribem a un prat, des d’on veiem perfectament la figura del Perafita (2752m) al davant nostre, i a l’altra banda del prat un magnífic salt d’aigua cap al que ens encaminem ràpidament. Un cop al peu del salt ens fem les fotos pertinents, el paratge és de gran bellesa i no es pot apreciar des de la pista forestal. El camí remunta el desnivell del salt d’aigua per la seva esquerra i ens fa arribar de nou a la pista forestal pocs metres abans d’arribar a l’Estany de Baix (2310m) dels Estanys de la Pera. Aquí la pista voreja l’estany per la seva banda oriental.

•  Refugi dels Estanys de la Pera: 12’00 Tot just superar l’Estany de Baix (2310m), la pista puja fent ziga-zagues fins al Refugi dels Estanys de la Pera (2335m). A la primera corba de la pista ens desviem a la dreta per pujar de dret cap al refugi, deixant a la nostra esquerra la següent corba de la pista des d’on podem pujar pel torrent cap a l’Estany de Dalt (2340m). De seguida arribem al Refugi dels Estanys de la Pera (2335m).

•  Al peu de la vessant oriental del Perafita: 12’15 Continuem pel camí que anem intuint un cop superat el refugi (2335m), i poc després arribem a un prat, en el qual ens anem desviant cap a l’Oest per tal de poder veure l’Estany de Dalt (2340m). Allà trobem marques de GR que intentem seguir però que de seguida perdem, i com que no som capaços de veure el camí marcat comencem a pujar en direcció a un punt entre el Port de Perafita (2570m) i el Pic de Perafita (2752m).

•  La pujada i per fi a la carena: 13’00 Aquest tram és el més dur de tota la caminada, i tot per no haver sabut trobar el camí, força planer, que puja fins el Port de Perafita (2570m). Comencem a pujar pel dret amb el Pepsis de guía, cosa que avui ha quedat confirmada que no és recomanable. Ell va pujant xiulant cançons d’Antonio Orozco mentre la resta no tenim esma ni per queixar-nos de la duresa de la pujada. Poc abans de la carena trobem una clapa de neu, a l’alçada de la qual ja li hem agafat mania a l’Orozco de tan sentir-lo en aquests moments de gran esforç. Aquí el Sergio i el David continuen per la ruta seguida pel Manu, mentre l’Albert es dirigeix guanyant alçada molt lentament cap a un punt de la carena més proper al Port de Perafita (2570m). Finalment el Sergio i l’Albert arribem a la vegada al punt on el Manu ens està esperant assegut tranquilament com si no s’hagués cansat, poc després arriba el David també força cansat i decidim fer una paradeta de cinc minuts per recuperar. Ja som a tocar del Pic de Perafita (2752m)

•  Al cim del Pic de Perafita: 13’10 Quan ens decidim a aixecar-nos ens dirigim cap al cim del Pic de Perafita (2752m) tot continuant per la carena, i hi arribem en menys de cinc minuts. Al cim hi trobem força gent, als quals ens toca fer-los alguna foto de grup i aprofitem també per a que ells ens la facin a nosaltres. Gaudim de la vista i bevem una mica de líquid. Després de que el nombrós grup que hi havia al cim hagi marxat, acabem de fer fotos i escrivim al llibre de visites que hi ha al cim. Mentrestant una parella d’aquell grup havia començat a caminar en direcció al Pic de Monturull (2761m). La carena entre els pics de Perafita (2752m) i Monturull (2761m) és força espectacular. Finalment després de deu minuts de ser al cim ens decidim a continuar cap al Pic de Monturull (2761m) i així comencem a baixar en direcció al Coll de Claror (2570m).

•  El Coll de Claror: 13’35 La cresta entre els dos pics es força abrupta, però per allà hi passa el GR, així que de cap manera presenta moltes dificultats, tot i que al Sergio l’afecta una mica donat el vertigen que té. Poc després arribem al Coll de Claror (2570m) des d’on veiem els tram de carena que van cap als dos pics a més de les dues valls que separa la collada. La vista és força espectacular. Poc després continuem per la carena però aquest cop de pujada cap al Pic de Monturull (2761m).

•  Al cim del Pic de Monturull: 14’05 L’ascensió es fa dura donada la pendent que superem, arribant de vegades a haver-nos d’ajudar amb les mans en alguns punts, però no presenta cap mena de dificultat tècnica, així que senzillament s’ha de pujar amb paciència, agafant un ritme constant i que puguem suportar durant una mitja hora, bé si es puja al ritme del Manu durant poc més de 20 minuts. Abans d’arribar a la meitat de la pujada trobem una placa metàlica anclada a la roca en memòria d’un integrant del CE Puigcastellar. Continuem el nostre camí i finalment arribem al final d’aquesta pujada per la carena. Només acabar aquest tram, trobem una mena de pla amb un refugi per al vent, on el Manu ens està esperant acompanyat de la parella que havia començat la pujada davant nostre, els qual es pensaven que erem d’Euskadi, encara no entenem perquè s’ho pensaven, igual pel camí que vam seguir per pujar al Perafita!!! Encara no som al cim, uns metre més enllà veiem el vèrtex geodèsic del Pic Monturull (2761m) que és el punt més alt del cim arrodonit del pic. Allà fem les pertinents fotografies i ens decidim a dinar aprofitant un refugi paravents que hi ha just al costat del vèrtex geodèsic. Aquí la parella que ens haviem trobat es despedeix de nosaltres quan inicia la baixada.

1B) Pic de Monturull – Pic N – Estanys de la Pera – Refugi de les Pollineres

•  Coll de Monturull: 15’00 Un cop dinats ens aixequem i comencem a caminar, el dia s’ha enfosquit una mica i comencem a tenir fred havent estat parats durant mitja hora. Baixem en direcció al Coll de Monturull (2620m). El primer tram és el que té més pendent, però sempre menys que per la banda per on hem pujat. Un cop baixat el primer tram la carena és força plana i ampla donant la sensació de ser com una catifa. Poc després i gairebé sense adornar-nos arribem al Coll de Monturull (2620m), des d’on hi ha una magnífica vista de la carena entre el Perafita (2752m) i el Monturull (2761m).

•  El tercer cim de la jornada 15’05 Continuem caminant per la carena que fa de frontera entre la Cerdanya i L’Alt Urgell, marcada per fites, i sense notar gaire la pujada d’aquest tram arribem al Pic N (2662m), on hi trobem un fita que ens marca la separació d’ambdues comarques.

•  Baixada fins a la Bassa de Claror: 15’30 Des del Pic N (2662m) no es veu gairebé el teòric camí de baixada, però si ens allunyem una mica més per la carena del Pic de Monturull (2761m), intuim una fita una mica més avall de la vessant. Dirigint-nos cap a ella creuem una cosa que sembla si més no un sender i decidim seguir-lo, més avall ens porta a la fita que havíem intuit des de la carena i ja no perdem el camí mentre baixem en direcció a la Bassa de Claror (2480m) a la quual hi arribem en uns 20 minuts. De baixada el David i el Sergio s’aturen a treure’s roba un i a canviar-se el calçat l’altre, així doncs el Manu i l’Albert ens hem d’esperar uns cinc minuts al costat de la bassa per tal de tornar a reagrupar la colla.

•  L’Estany de Dalt: 16’00 Donades les escasses pluges d’aquest any, el torrent que baixa de la Bassa de Claror (2480m) està gairebé sec. Baixem seguint el curs del teòric torrent, seguint les fites, i més avall el camí s’enfila a una petita divisoria al peu de la qual es troben els dos Estanys de la Pera, tot i que no els podem apreciar bé donat el boscatge que hi ha en aquella vessant. Enmig del bosc diversos camins ens permeten baixar i arribar en uns cinc minuts a l’Estany de Dalt (2340m). Un cop a l’Estany de Dalt (2340m) aprofitem per fer algunes fotos i ens relaxem una mica a la vora de l’aigua, la qual no està tan freda com ens pensavem.

•  La baixada fins al Refugi de les Pollineres: 16’40 La baixada fins al Refugi de les Pollineres: 16’40 Des de l’Estany de Dalt (2340m) baixem per la vora del torrent per on aquest desaigua i arribem de seguida a la pista que voreja l’Estany de Baix (2310m), continuem per la pista fins deixar endarrera aquest i allà decidim que baixarem per la pista per variar respecte al camí de pujada. A mitja baixada agafem una drecera que ens permet tallar algunes de les corbes que fa la pista i així arribem més aviat al cotxe, després d’haver espantat una familia que caminava per allà que no s’esperava un crit que va fer el Sergio mentre baixava reclamant anarquía. Un cop al cotxe ens acabem els sucs de fruites que havia portat el Manu i que tot i el Sol no estaven massa calents i ens canviem el calçat tot preparant-nos per a la tornada.

EL VIATGE DE TORNADA

•  Berenar al Senglar de Guardiola de Berguedà: 17’45 Amb tot els envasos de suc ja buits pugem al cotxe i desfem el camí que havíem fet pel matí. Tornem a la carretera N-260 i després travessem la Serra del Cadí pel Túnel. Ens aturem a Guardiola de Berguedà a berenar, o millor dit a prendre alguna cosa. El Sergio es demana una camamilla que li serveixen d’una manera que no havíem vist mai, amb una mena de got amb porus qué té en el seu interior la camamilla natural i que a la vegada està dins el got normal. La cambrera, textualment, ens diu que allà són de poble però que també es modernitzen, amb la qual cosa riem una mica tots plegats, cambrera i clients inclosos. Després d’una estona ens tornem a posar en marxa.

•  Santa Coloma de Gramenet: 19’15 El primer en baixar-se del cotxe és el Sergio, al que deixem a la porta de casa seva a Santa coloma de Gramenet. Després de deixar-lo, triguem ben bé 20 minuts a poder travessar el Pont de Can Peixauet donat el merder que hi ha a la rotonda que dona accés a les rondes.

•  Arribada a Barcelona: 20’00 Finalment aconseguim arribar a Barcelona, on donem per acabada l’excursió.

OPINIÓ PERSONAL

La zona dels Estanys de la Pera és molt propicia per a excursions de caire familiar, ja que no es triga gaire en arribar als estanys i el paratge és de gran bellesa. El fet de pujar fins els pics fa la caminada una mica més dura, però si es puja pel camí normal, no com nosaltres, el pendent és força sostingut i no presenta gaires dificultats, així que aquesta és una excursió propicia per a estrenar-se a la muntanya, com a mínim fins al Pic de Perafita (2752m).

La carena entre el Pic de Perafita (2752m) i el Pic de Monturull (2761m) pot presentar alguna dificultat més que no pas el tram fins el primer d’aquests pics, però tampoc és gran cosa, l’unic que de vegades pot donar la sensació de molt aèria, sino que li preguntin al vertígen del Sergio, però dificultats ínfimes, es pot fer tot i ser un excursionista novell. El tram entre el Pic de Monturull (2761m) i el Pic N (2662m) és una carena molt ampla i gairebé plana que encara presenta menys problemes que la pujada fins els estanys, que ja és dir.

La baixada és també molt senzilla, fins a la Bassa de Claror trobem trams amb pedra trencada, i després ja és tot camí, i a partir dels estanys podem baixar fins i tot per la pista forestal.

En general, excursió apta per a tots els públics / excursionistes que vulguin passar un dia a la muntanya i gaudir del paisatge, el qual ofereix esplèndides vistes.

Albert Camí