Travessa Núria-Toès per les Gorges del Carançà.

15 i 16 de juliol 2006

Etapa 1: Santuari de Núria – Refugi de Ras de Carançà

1A) Santuari de Núria – Coll de Noucreus

•  Comença la caminada: 10’10 Comencem a caminar des del costat de l'estació del cremallera de Núria (1960m) en direcció a la coma de Noucreus. De seguida creuem el torrent i fent cas als indicadors arribem a una àmplia pista forestal que es dirigeix cap a les comes de Noufonts i Noucreus.

•  Pont de l'Escuder: 10’35 Una vegada la pista es converteix en sender trobem gran quantitat d'animals al costat del camí, cavalls, vaques, vedells, ... Poc després creuem el Torrent de Noucreus pel Pont de l'Escuder (2130m) i després d'una curta pujada arribem a l'indicador on se separen els camins de les comes de Noucreus i Noufonts. Nosaltres agafem el camí de la dreta que puja per la coma de Noucreus.

•  Al peu de la darrera pujada fins al coll: 11’45 El camí va pujant deixant el torrent a la nostra dreta. Anem superant petits lloms mentre ens anem acostant al Coll de Noucreus (2796m) que en tot moment veiem davant nostre. Abans de l'últim llom a superar el camí perd una mica d'altura però de seguida adquireix força pendent per superar aquest últim llom. Una vegada dalt del llom veiem davant nostre el darrer tram de pujada fins el Coll de Noucreus (2796m).

•  Coll de Noucreus: 12’10 El darrer tram de pujada s'allunya del coll en primera instància per guanyar alçada mitjançant diverses llaçades. Finalment es dirigeix gairebé en línia recta cap al Coll de Noucreus (2796m) on veiem les 10 creus que el caracteritzen mentre comencen a caure algunes gotes. A tocar tenim el cim del Puig de la Fossa del Gegant (2808m).

1B) Coll de Noucreus – Refugi de Ras de Carançà

•  Cim del Puig de la Fossa del Gegant: 12’15 Després de fer-nos les fotos pertinents al coll fem el cim de la Fossa del Gegant (2808m), que el Mandras encara no havia fet, i gaudim de les vistes d'aquest cim cap a Núria, Coma de Vaca, Infern, etc. Després de fer unes fotos a una colla que també arribava al cim continuem el nostre camí vers el Coll de Carançà (2725m).

•  Coll de Carançà: 12’25 En menys de 10 minuts arribem al Coll de Carançà (2725m), des d'on se'ns obre una magnífica vista sobre Coma de Vaca. És una zona bastant planera, des d'on podem baixar cap a Coma de Vaca (dreta), anar cap als cims de la Vaca i la cresta de l'Infern (endavant) o baixar cap a la Vall de Carançà (esquerra). Fem les fotos de rigor i continuem caminant cap a la Vall de Carançà.

•  Estany Blau: 12’45 Just quan el camí acaba de planejar per començar a baixar de manera més marcada veiem sota nostre l'Estany Blau (2583m), on arribem després de baixar per la vessant seguint les llaçades que fa el camí. El camí voreja l'estany per la seva riba esquerra a tocar de l'aigua.

•  Estany Negre: 12’55 Després de pujar una mica vorejant l'Estany Blau, tornem a baixar de manera més marcada i de vegades no especialment còmoda, però sense cap problema destacable arribem ben aviat a l'Estany Negre (2505m), on fem una aturada per menjar alguna cosa durant un quart d'hora. Continuem baixant sempre propers al riu de Carançà amb gran quantitat de pedres al camí i als seus voltants.

•  Estany Gran de Carançà o de les Truïtes: 13’50 Creuem diverses vegades el curs d'aigua mentre el camí va baixant sense massa pendent. Els trams amb una mica més de pendent ens fan creure que de seguida arribem al següent estany, però no ho fem fins que en un tram molt planer creuem el torrent per assolir la seva riba esquerra davant d'una barraca de pedra al peu de la tartera d'aquesta mateixa riba esquerra, poc després de creuar arribem a un blocs de roca des d'on podem gaudir de la vista sobre l'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes (2265m). El camí arriba a tocar de l'aigua de l'estany després de perdre alçada i finalment ens mena al punt on aquest desaigua. Arribats aquí ens aturem a dinar.

•  Refugi Ras de Carançà: 16’10 Quan s'acosten les 14'30 comença a ploure mentre acabem de dinar. Aquesta vegada sembla que va de debò i no com dues hores abans. Ens posem la roba de pluja i comencem a caminar cap al Refugi de Ras de Carançà (1830m). Els primers trams de camí van alternant trams planers amb trams amb més pendent, com una mena de terrasses. Després de veure diversos salts d'aigua ens endinsem al bosc. Ens aturem un moment per treure'ns de nou la roba de pluja, ja que ha tornat a parar de ploure, i continuem caminant. En acabar el bosc, i quan la vall comença a obrir-se, apareix davant nostre el Refugi de Ras de Carançà (1830m). Abans de sortir del bosc una caiguda del Mandras acaba amb la seva càmera dins de l'aigua, tot i això, uns dies després la càmera va tornar a la vida. Aquí acaba la primera jornada de la caminada. El refugi està situat força a prop del riu, té un surtidor d'aigua, lavabo i capacitat per a 30 persones. És guardat al juliol i l'agost i lliure la resta de l'any. Pertany a l'ajuntament de Fontpedrosa. Disposa de taules al seu exterior, el menjador de dins és força petit, a més d'oferir la possibilitat de fer fogueres en lloc habilitats especialment per aquest ús. Ofereix a l'excursionista la possibilitat de llogar tendes de campanya per passar la nit. Aquesta és l'opció que nosaltres vam utilitzar, el preu, 13'90 € per una tenda de 4, on vam dormir-hi quatre bastant justos. Vam haver de dormir dos en un sentit i dos en l'altre per poder caber-hi, però bé, vam dormir sota cobert, important donada la tremenda humitat que va fer durant la nit i que va fer repensar al Jano de fer un vivac. Després de fer un Colacao al refugi anem cap a dormir quan són quarts d'onze. Abans de ficar-nos a la tenda hi ha algun incident amb alguna bufeta tímida, però aviat es soluciona.

Etapa 2: Refugi de Ras de Carançà – Aparcament Thués-entre-valls

•  Comencem a caminar: 8’15 Sona el despertador a les 7'00 i ens llevem. Ens preparem per la caminada que ens toca avui i abans de marxar tornem la tenda als guardes del refugi. Un cop tot recollit comencem a baixar en direcció a les Gorges del Carançà, sempre molt a prop del riu. A la nostra esquerra deixem el GR que puja per la vessant esquerra de la vall i que genera dubtes en alguns excursionistes que ens pregunten per on es va cap a les Gorges.

•  Cruïlla de camins: 8’35 Trobem força cua de gent baixant pel camí, un grup de francesos ens fa reduir moltíssim el ritme, però tot i així en uns vint minuts arribem a una cruïlla de camins. El camí de l'esquerrà es dirigeix al refugi lliure de Donapà flanquejant per damunt la vall del Carançà. Nosaltres continuem avall, pel camí de la dreta (Thués per les Gorges), superant el grup de francesos que s'havien aturat a la cruïlla. El primer tram de la baixada baixa força depressa i fa que en alguns punts haguem de parar compte a no relliscar, però de cap manera és complicat.

•  L’Esmorzar: 8’55 Després del tram amb més pendent el camí torna a anar bastant a prop del riu, després d'un tram amb menys pendent per dins del bosc creuem una tarteta, arranjada amb un bon marge de pedra que sosté el talús. Al final d'aquest tram ens aturem a esmorzar alguna cosa. Temps suficient perquè ens torni a avançar el grup de francesos.

•  Roca al mig del riu de fàcil accés: 9’25 Continuem baixant pel camí, que no ofereix possibilitat de pèrdua. Segons les nostres informacions haviem de trobar una cruïlla a l'esquerra d'on sortia un camí que porta a la Balma de la Balmera, que pot servir d'aixopluc a 6 excursionistes, però no el vam trobar i no ho vam poder comprovar. Així que vam continuar baixant a la vora del riu i vam tornar a avançar el grup de francesos. Després de veure algun que altre salt d'aigua arribem a un punt on enmig del riu hi ha un gran bloc de pedra al que és molt senzill accedir, ens hi pugem i fem algunes fotos del riu, val la pena de veure-ho. Després d'uns 5 minuts aquí tornem a posar-nos a caminar, novament amb el grup de francesos davant nostre.

•  Primera palanca: 9’45 Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta finalment arribem a un punt on l'única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca (1265m) de les gorges. Es tracta d'unes plaques de metall d'uns dos pams d'ample anclades a la paret esquerra de les gorges a les que s'hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Només es pot circular d'un en un i en un inici poden causar una mica d'impressió, però realment no presenten ninguna dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lica anclat també a la paret. La sensació de recorrer-les és força emocionant ja que és un camí força atípic.

•  Resclosa al riu Carançà: 10’55 Després de superar la primera palanca hem de caminar una estona per arribar a la segona, que resulta ser un pont penjant que travessa el riu. El pont es mou força, però donen bastanta seguretat els tres cables a banda i banda que el suporten, resulta molt divertit a més de proporcionar-nos grans vistes sobre el riu. A partir d'aquí anem trobant palanques i ponts cada poca estona. Anem avançant i després d'un pont penjant on trobem un rètol que ens diu que com a màxim 2 persones a les passarel·les, que no es pot saltar ni fer oscil·lar la passarel·la ni aturar-s'hi, ens queda una palanca i un altre pont penjant abans d'arribar a una petita resclosa en el riu (930m), des d'aquesta resclosa surt la darrera de les palanques a la banda esquerra, i al final d'aquesta palanca el camí comença a pujar. Ben aviat trobem els primers trams de camí excavats a la roca.

•  Cruïlla de camins: 11’25 El tram de camí excavat artificialment a la roca és força planer, d'un metre d'amplada i en tot moment té un cable metàl·lic anclat a la paret als que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta tenim el curs del riu molt per sota nostre. Després de gaudir de les vistes des del camí, i veure gent en un altre camí que va per l'altra banda de l'engorjat, arribem a una cruïlla de camins (1000m) que ens marca el final del trajecte aeri artificial. Aquí si seguim recte anirem a l'aparcament de l'entrada de les gorges passant per la cambra d'aigües de la central de Toès. Nosaltres agafem el camí que baixa a la nostra dreta, amb el rètol trencat, que baixa fins al llit del riu fent alguna giragonsa.

•  Pont sobre el riu Carançà: 11’40 Al final de la baixada arribem a un pont sobre el riu Carançà (915m). Aquí deixem a la nostra dreta un camí que puja per l'altra riba de l'engorjat fins a la zona de les passarel·les, que suposem que és el camí que vèiem en el tram aèri artificial a l'altra banda, i continuem baixant.

•  Aparcament: 11’50 En el tram final de les gorges el camí és una mica més ample i transitat. Finalment arribem a un arc obert a la pedra, sota el pont del tren groc, que és on comença o acaba el recorregut. Més enllà de l'arc trobem l'aparcament (850m) de les gorges on tot el que trobem és un sanck-bar que està tancant quan són les 12 i una home amb una furgoneta que prepara entrepans i ven begudes. Des d'aquí pugem un moment a l'estació del tren groc de Thués-Carançà situada al costat del pont que hi ha damunt de l'arc on comencen les gorges. Comprovem els horaris del proper tren groc i tornem a baixar per tal de menjar alguna cosa que ens prepara l'home de la furgoneta asseguts a la terrassa de l'snack-bar que ha tancat.

EL VIATGE DE TORNADA

•  Pugem al tren groc: 13’57 Deu minuts abans de l'horari en que ha d'arribar el tren groc pugem cap a l'estació de Thués-Carançà, com la majoria dels que som allà. El tren groc només s'atura si veu gent a l'estació, així quan arriba i troba unes 15-20 persones allà no li queda més remei que aturar-se. Pugem al tren i ens dirigim cap a la Tour de Carol. El primer que fem és passar per damunt d'un magnífic viaducte sobre el Tet que ens permet veure des del tren gairebé tota la seva vall fins el massís del Canigó.

•  Arribem a la Tour de Carol: 16’10 El viatge en el tren groc resulta molt agradable, tant pels esplèndids paisatges que anem descobrint cada vegada que el tren canvia de vall com pel propi tren en sí. El tren disposa de vagons coberts i vagons descoberts, i en cas de voler baixar en alguna de les estacions que no tenen parada obligatòria es necessàri avisar el revisor o el conductor del lloc on es vol baixar del tren. Des de Thués-Carançà ens dirigim cap a la Tour de Carol passant per la vall del Tet, Mont-Lluís, Font-Romeu, el coll de la Perxa, Saillagouse i Bourg-Madame entre d'altres llocs. Tenim magnífiques vistes sobre la vall del Tet, la zona dels pics dels Racons, els Pics de Noufonts, Finestrelles, Segre i Puigmal de l'Olla de Núria i veiem com s'obre la vall del Segre, el punt on aquest riu neix per després anar baixant per la Cerdanya. També val la pena fixar-se en els ponts i túnels que anem passant. Finalment arribem a la Tour de Carol, on pensavem que ens haviem d'esperar més de dues hores per poder agafar el següent tren cap a Barcelona però per sort trobem un tren de Renfe allà aturat i ens diuen que en uns minuts surt cap a Barcelona, així que hi pugem i comencem un nou trajecte en tren, són ja les 16'30.

•  Canvi de tren a Ribes de Freser: 17’30 Quan estem arribant a Ribes de Freser el revisor ens informa que en arribar-hi hem de canviar de tren perquè aquell s'aturava allà. No ens fa gaire gràcia perquè el tren en el que anàvem amb seients folrats i tous era ideal per fer-hi una becaina, mentre que el tren on pugem és un rodalies on els seients són més durs que una pedra, però bé no ens queda un altre remei.

•  Arribada a Barcelona: 19’50 Després d'haver passat per tres trens diferents en unes hores arribem a Barcelona, on donem per acabada la nostra excursió del cap de setmana i ens despedim fins la propera. El cap de setmana ha estat tot un èxit.

OPINIÓ PERSONAL

La Núria-Toès és una de les travesses més clàssiques del Pirineu. És una ruta molt variada que ofereix molts atractius a l'excursionista, i tot això sense ser una travessa especialment dura (si es fa en dos dies), ja que només tenim dues hores de pujada dins el total d'aproximadament 9 hores que ens ocupa la caminada.

El paisatge que anem trobant és igualment molt variat, des de vessants herbades d'alta muntanya a la zona de Núria i el tram de carena que fem fins al paisatge de boscatge ombrívol que ens ofereix el riu Carançà a les seves gorges anem passant veient paisatge típic d'alta muntanya amb molts pedregars a la zona més alta de la vall del Carançà, estanys, prats, bosc, etc.

Un dels principals atractius de l'itinerari són les Gorges del Carançà, amb les seves passarel·les metàl·liques i ponts penjants que fan l'excursió molt diferent de la resta, sense oblidar l'esplèndid camí excavat artificialment a la roca en la part baixa de les gorges i que ens ofereix un punt de vista també poc habitual. Existeix l'opció, en cas de no voler fer tota la travessa, de fer només aquests dos trams, el camí excavat i les passarel·les, des de l'aparcament de les gorges a Toès que no presenten una excessiva duresa, pujar i baixar en unes 5 hores depenent de fins on es vulgui arribar.

Pel que fa al refugi de Ras de Carançà diré que la seva situació és molt bona en cas de fer l'itinerari de Núria a Toés, però en cas de fer-lo en el sentit contrari no ho seria tant. La baixada des de la carena fins al refugi pot arribar fer-se una mica llarga, especialment entre l'Estany Gran de Carançà i el refugi, però a nosaltres en cap cas se'ns va arribar a fer pesada tot i que aquest tram el vam fer sota la pluja. El refugi no el situaria entre els millors que he vist, el menjador de la planta baixa és molt petit, però el marc geogràfic on està situat és molt agradable. A més el fet que ofereixi la possibilitat de llogar-hi tendes va molt bé en cas de voler fer la travessa amb menys pes a la motxilla. La zona d'acampada és força gran trobem tendes a les dues ribes del riu i tant més amunt com més avall del refugi.

En resum, una travessa que val la pena de fer per tot el que ens ofereix i que no descartem de repetir-la en un futur tant en un sentit com en l'altre, tot i que de Toès a Núria és bastant més dura.

Albert Camí