Ascensió al Moncayo (2.316m), Cerro San Juan (2.283m), Cerro Corralejo o Morca (2.280m) i Peña Lobera (2.226m)

29, 30 d'abril i 1 de maig 2005

Segona Jornada: Pujada al Moncayo i turisme per la zona

PRÈVIA ETAPA 1: DE TARAZONA AL PARQUE NATURAL DE LA DEHESA DEL MONCAYO

•  Sonen els despertadors: 7’30 Ens llevem a quarts de vuit i ens preparem per la caminada d’avui fins al cim del Moncayo, en menys de tres quarts d’hora estem llestos i marxem de l’hostal.

•  Esmorzar al Cafè-Bar Casino: 8’20 Després de deixar les bosses als cotxes, entrem al Cafè-Bar Casino de Tarazona, on ens atipem de sucs, cafés i pastes per agafar energía de cara a la caminada que ens espera. Després d’esmorzar aprofitem per comprar aigua en un supermercat a les afores de Tarazona on la caixera aragonesa està de molt bon veure, de bon grat ens haguéssim quedat alguns per tal d’ajudar-la a cobrar!

•  Arribada al Parc de la Dehesa del Moncayo: 10’00 El trajecte amb prou feines supera els 45 minuts, dels quals els darrers els fem recorrent una pista forestal sense asfaltar que ens porta fins al Santuari de la Virgen del Moncayo (1621m), però el cotxe el deixem a l’últim aparcament que trobem abans del Santuari, l’Aparcamiento de la Haya Seca (1580m). Allà ens canviem el calçat i ens preparem per començar la caminada.

ETAPA 1: APARCAMIENTO DE LA HAYA SECA – CERRO SAN JUAN – MONCAYO – CERRO CORRALEJO O MORCA – PEÑA LOBERA – APARCAMIENTO DE LA HAYA SECA

1A) Aparcamiento de la Haya Seca – Cerro San Juan – Moncayo

•  Arribada al Santuario de la Virgen del Moncayo: 10’30 Comencem a caminar passades ja les 10’20, i en menys de deu minuts arribem al Santuari de la Virgen del Moncayo (1621m), on trobem també una cafeteria restaurant i un alberg. L’aparença no és la d’un típic santuari la veritat. Allà aprofitem per donar una ullada als diferents mapes de la zona que trobem i així confirmem el camí a seguir per tal d’arribar al cim del Moncayo (2316 m), ja que som molt feliços i no portem cap mapa de la zona al damunt. Després d’assegurar-nos del camí a seguir reemprenem la marxa.

•  Entrada al Circo de San Miguel: 11’00 El primer tram del camí transcòrre per dins d’una zona boscosa que ens resguarda una mica del Sol, que deu n’hi do com pica per les dates en que estem. Tot just acabar el bosc s’obre davant nostre l’impresionant vista del Circo de San Miguel des del seu peu (1833m), allà hi trobem un indicador que ens permet identificar els pics i els diversos elements del circ, juntament amb un altre indicador que ens marca el camí per a pujar al cim del Moncayo (2316m). poc abans d’arribar a aquest punt vam fer la primera parada per veure una mica de líquid aprofitant que encara estem sota l’ombra del bosc. Després d’admirar les vistes continuem pujant, el següent tram era el més dur de l’excursió.

•  Ja som a la carena: 11’45 El tram que va des del peu del Circo de San Miguel fins a la carena és un estret camí que puja fent zig-zags per tal de salvar la pendent que hi ha. Aquest tram el fem cadascú al nostre ritme. A mitja pujada fem una petita parada per tornar a reunir el grup sencer i després de veure una mica de líquid continuem caminant. Poc després de la parada tenim una sorpresa, sorpresa que fa temps que s’anunciava però sorpresa al cap i a la fi, el Jano, habitualment el més ràpid pujant té una “pájara”, i quina “pájara”, es queda clavat mentre va pujant i ens va dient a tots que passem endavant que ell està fet caldo. Quina imatge, llàstima de no haver-li fet una foto! Pocs minuts abans, tot just quant començava la pujada més dura el mateix Jano amenaçava de deixar-nos a tots enrere mentre pujavem , però el tabac ja provoca aquestes “pájaras”, i així doncs l’escalador franquícia de la colla queda endarrerit respecte als dos Alberts i al Manu, que son els primers en arribar a la carena (2261m) poc abans de tres quarts de dotze. A la carena aprofitem per menjar una mica i tornem a reunir-nos tots de nou per tal de fer junts el tram de carena que ens queda fins al Moncayo (2316m). Mentre estem asseguts menjant alguna cosa, apareix del no-res un home vestit amb sabates, texans i camisa que ha fet la mateixa ruta que nosaltres, ens quedem al•lucinats amb el vestuari d’aquest individu, força impropi d’algú que se’n va a la muntanya d’excursió.

•  Al cim del Cerro San Juan: 12’20 Després d’estar-nos gairebé mitja hora xerrant i menjant a la collada on hem assolit la carena (2261m) ens tornem a posar en marxa, i en menys de cinc minuts assolim el primer cim de la jornada, el Cerro San Juan (2283m). Tot i que els rètols del parc natural ens indiquen que fa 2279 m. les nostres fonts habituals en el marquen amb una alçada de 2283 m, tampoc vindrà d’aquí suposo. Després de fer la foto de rigor i de gaudir de les vistes continuem cap al cim del Moncayo (2316m).

•  Ja hem arribat al Moncayo: 12’35 En tot just deu minuts ens plantem al Moncayo (2316m) on ens hi estem gairebé mitja hora, gaudint de les vistes, fent-nos fotos, ja sigui al vèrtex geodèsic o al peu de la Verge del Pilar que hi trobem, la qüestió és que quedi constancia de que la Penya A...Ras!!! ha estat allà, així que signem també al llibre que trobem al peu del pilar de la Verge. Arribats aquí decidim que anirem a fer el Cerro Corralejo o Morca (2280m), tot i que encara no en sabem el nom, i que allà decidirem si ens arribem fins a la Peña Lobera (2226m).

1B) Moncayo – Cerro Corralejo o Morca – Peña Lobera

•  Decisions al cim del Cerro Corralejo o Morca: 13’20 Desfem el camí que haviem fet per la carena per tal d’arribar al Moncayo (2316m) i després seguim per aquesta fins arribar al cim del Cerro Corralejo o Morca (2280m), allà hi trobem una mena de refugi circular per protegir-se del vent, i asseguts entre les parets d’aquest refugi decidim que ja que encara és aviat ens arribarem a la Peña Lobera (2226m) i dinarem a prop del seu cim.

•  Arribada a la Peña Lobera i dinar: 14’00 Baixem a la vora de 140m fins a la collada abans d’enfilar la pujada final a la Peña Lobera (2226m) on alguns arriben força justets de forces i amb moltes ganes de dinar. Arribats a aquell punt, ens fem les fotos respectives al vèrtex geodèsic que hi trobem i ens afanyem a trobar un lloc mínimament resguardat del vent per dinar. Baixem una mica per la vessant aragonesa i de seguida notem que el vent disminueix força, així que seiem i ens posem a menjar mentre gaudim del paisatge. Després de tres quarts d’hora des de l’arribada al cim de la peña Lobera ens tornem a posar en marxa.

1C) Peña Lobera – Aparcamiento de la Haya Seca

•  Sorpresa a la vora de la carena: 14’55 Poc després de posar-nos en marxa vorejant la carena per la vessant aragonesa trobem davant nostre un ramat força gran d’ovelles mortes, quan baixem i arribem al centre d’informació del parc natural ens informaran que un llamp les va matar fa poc més d’un any. La visió és força xocant, així que no triguem gaire a continuar el camí que ens queda fins a la collada (2261m) des de la que baixarem cap al peu del Circo de San Miguel (1833m).

•  Arribada a la collada: 15’20 La pujada entre el Collado de San Marcos (2139m), entre el Cerro Corralejo o Morca (2280m) i la Peña Lobera (2226m), i la collada (2261m) des de la que baixarem cap al peu del Circo de San Miguel (1833m) se’ns fa una mica dura ja que acabem de dinar, i a més el ritme que ens em marcat pujant va ser força ràpid. En arribar a la collada tornem a reunir el grup sencer i aprofitem per veure líquid abans de començar el descens del tram amb més pendent de l’excursió.

•  Tornem a ser al peu del Circo de San Miguel: 16’00 Cadascú fa la baixada al seu ritme, així doncs en Wallace, SpiderManu i el Mandrós baixen a tota llet i arribem ben bé 3 minuts abans de que ho faci el Dori seguit de força a prop del Jano que baixant vam trobar algun problemilla per avançar a un grup que anàvem amb la calma. Una bona estona després va arribar el Sergio una mica tocat i allà tots plegats vam esperar la Chari que degut a unes molèsties al peu s’ho va haver de prendre forçosament amb més calma. Al peu del circ vam petar la xerrada una estona, ens vam fer alguna foto i vam planejar una mica el que faríem quan arribéssim als cotxes.

•  Novament al Santuari de la Virgen del Moncayo: 16’40 Vint minuts després d’arribar els primers al peu del circ ens decidim a continuar caminant, ara ja per dins del bosc fins al Santuari de la Virgen del Moncayo (1621m). Arribats al Santuari aprofitem per veure aigua de la font que hi trobem ja que cap de nosaltres en tenia ja a la motxilla. Estem aquí xerrant uns deu minuts i ens dirigim ja cap al cotxe.

•  S’acaba la caminada: 16’55 En molt poca estona recorrem el camí fins a l’Aparcamiento de la Haya Seca (1580m), allà ens canviem el calçat i decidim que farem una parada a la Fuente de los Frailes, la més famosa de les fonts de la zona per recollir una mica d’aigua i de pas per veure-la, ja que ens vé de pas mentre baixem cap a Vera del Moncayo.

DE TURISME PER LA ZONA: FUENTE DE LOS FRAILES, MONASTERIO DE VERUELA... I SOPAR A TARAZONA

La Fuente de los Frailes

•  Arribada a la Fuente de los Frailes: 17’30 En aproximadament 10-15 minuts des de l’Aparcamiento de la Haya Seca arribem a la Fuente de los Frailes, en el retomb de la carretera on acaba l’asfalt i comença la pista forestal, on hi trobem un ampli aparcament. Després d’estacionar els cotxes recollim aigua i la trobem molt més fresca i bona que la que haviem begut al Santuari de la Virgen del Moncayo (1621m), entenem llavors el perquè aquesta font és més coneguda. Allà hi ha zones per seure a la gespa, i ho trobem tot força acondicionat per acollir un bon nombre de visites. Passat un quart d’hora decidim dirigir-nos cap al Monasterio de Veruela, al poble de Vera del Moncayo.

El Monasterio de Veruela

•  Arribada al pàrking del monestir: 18’30 Tot just arribar al poble de Vera del Moncayo trobem davant nostre mateix el Monestir de Veruela, la joia del cistercenc aragonés. Després de deixar els cotxes a l’aparcament del monestir ens decidim a entrar-hi. La porta és de gran bellesa, i la torre de l’homenatge que hi trobem (ss.XIII i XVI) tot just creuar-la també. Tot just arribar al seu peu veiem que hem de pagar 1’80 euros per persona per entrar al monestir, quan només queda mitja hora per a que aquest tanqui, així doncs, el Sergio entra en acció i es dirigeix a la guixeta on cobren les entrades. Allà després de guanyar-se ràpidament a la dona que l’atèn aconsegueix que entrem tots de manera gratuita ja que per a veure tot el monestir ens haurem de donar força pressa. El monestir té forma d’hexàgon irregular, un mur de gairebé un kilòmetre de perímetre i onze cubs o torres protegeixen una superficie propera a les cinc hectàrees.

•  Inici de la visita: 18’40 Un cop dins el recinte, el passeig pel qual s’arriba a l’església del monestir és molt bonic, tot el camí resseguit amb arbres a les dues bandes mentre a la dreta hi trobem el palau de l’abad, de la segona meitat del segle XVI. Al final d’aquest passeig baixem unes escales i arribem a la portalada de l’església (s.XII) d’estil romànic. Des d’aquí accedim a l’interior de l’Església de Santa Maria de Veruela (s.XII-XIII), la qual s’estructura en tres naus cobertes amb creuería gòtica simple. A la seva capçalera hi trobem girola i cinc petits absis coberts amb bòveda de quart s’esfera de tradició románica. Des de l’església accedim al magatzem del gra i la bodega (s.XIII-XIV), sortint aquí ja de la ruta normal de visita que podriem dir que va inversa a la que vàrem fer nosaltres, i posteriorment al claustre major que data del darrer terç del segle XIV.

•  El claustre i els seus voltants: El claustre és d’estil gòtic llevantí, d’acord amb l’estil cistercenc no hi trobem capitells molt carregats de decoració, sinó simples adornaments sempre d’especies vegetals. És molt característic del claustre el lavabo que hi trobem, també de l’últim terç del segle XIV, on una pila central serviria de lavabo als monjos i als conversos per a la higiene previa als àpats. Des del claustre es pot accedir a diferentes estances, les que vam visitar van ser: el refectori (s.XIII remodelat el 1548) on es feien els àpats en comú i on hi trobem una coberta amb bòveda de llacería gótica, on trobem una exposició sobre diversos paisos asiàtics que també ocupa la cuina de mitjans del s. XIII, el calefactori i la càmera abacial (mitjans s.XIII remodelada a la segona meitat del s.XVI). La visita va seguir a les letrines (mitjans del s.XIII) on curiosament trobem actualment els serveis del monestir, la sala dels monjos (mitjans s.XIII) o el que és el mateix, una sala d’estudi que comunicava les letrines i la infermeria, veiem també el locutori (finals s.XIII) que feia d’enllaç entre la part nova i la part vella del monestir, l’escala i la cúpula del monestir nou (1660-1664) per on accedim a les diferents exposicions que es fan a la part nova del monestir, la sala capitular (principis del s.XIII) el lloc on l’abat reunía la comunitat per informarla i on generalment s’enterrava l’abat, i ja per acabar vam veure també la portada de la sagristia (s.XVII) i la capella de Sant Bernat (1552), novament dins l’església, que és una ampliació renaixentista per a la sepultura de l’abad Lope de Marco.

•  Xerrada a l’aparcament del monestir: Un cop vist tot el que ens va donar temps a veure vam sortir del monestir a l’hora que aquest es tancava, i ens vam quedar xerrant al seu aparcament discutint sobre per quant vendriem una entrada del concert del nostre cantant favorit, bàsicament venia en referencia a les entrades per al concert d’U2 que alguns de nosaltres tenim. La xerrada va ser força divertida i vam riure molt, acabant discutint fins i tot sobre els calers pels quals el Sergio cediria la seva muller per a una proposició indecent, més típica de pel•lícules americanes que de converses al costat d’un monestir. Després de riure una bona estona vam tornar a pujar al cotxe i ens vam dirigir cap al nostre hostal a Tarazona per tal de dutxar-nos i preparar-nos per sortir a sopar.

El sopar i algunes copes a Tarazona

•  Dutxa i relax a l’hostal: 19’45-21’00 Un cop arribats a l’hostal ens donem una bona dutxa i ens canviem per tal de sortir a sopar. A mida que ens anem dutxans ens anem reunint a l’habitació triple (Mandrós, Wallace, Jano) on es veuen escenes peculiars mentre ens posem la crema after-sun que només ha portat el Jano.

•  Prenem algo en una terrasseta: 21’00 Quan tots estem llestos paguem a l’hostal per tal d’evitar fer-ho l’endemà de bon matí. En aquells moments el Dori rep una trucada on se l’informa que el seu equip de básquet, els Detectives Alexander - JLC és campió de lliga, l’Andorra ha perdut i ja són matemàticament campions, així per celebrar-ho ens prenem alguna coseta en una terrassa a la salut d’això...entre d’altres coses. Poc abans de tres quarts de deu ens aixequem i ens decidim a sopar en un dels restaurant que ens van recomanar a l’hostal, “El Galeón”.

•  Sopar a “El Galeón”: 21’50 Trobem taula lliure al restaurant, trobem el restaurant agradable tot i el multitudinari sopar d’adolescents escandalosos que s’hi està celebrant , i ens decidim a demanar el sopar. Mengem força bé en general, però el que més sensació va causar va ser el vi Borsao, que va fer que durant bona part del sopar, i alguns durant bona part de la nit, portéssim una bona caraja, per sort no s’havia de conduir. El preu a alguns els va semblar una mica car, vint-i-pico euros, però ja se sap que passa quan es va a sopar fora de casa i ens fotem vàries ampolles de vi! Finalment però, vam aconseguir una ronda de xupitos gratis, i no eren pas petits els xupitos que ens van servir!...mala consciència potser? No ho crec.

•  Alguns continuem la nit: 0’30 Comença a ser tard per a alguns, Sergio i Chari, quan sortim del restaurant, i després de la caminada que haviem fet, ells dos van decidir anar-se’n a dormir...segur que vau anar a dormir? Bé, la qüestió és que la resta vam anar a prendre una copeta a alguns bars de la zona. En primer lloc ens vam ficar al Charlot, on tot i no haver-hi molta animació, finalment hi va anar arribant gent que vam anar veient mentre nosaltres estavem asseguts a la terrassa del local. Després de veure força gent que pasaba per davant nostre i continuava cap al nucli antic de la població de Tarazona vam decidirnos a seguir la mateixa direcció que tots aquells que haviem vist passar, però després de donar voltes per allà no vam trobar molta animació i vam decidir ficar-nos a provar la cervesa Murphy’s, recomanada per SpiderManu, en una taverna irlandesa que vam trobar a la plaça Espanya de Tarazona. Després de la birra ens estavem adormint, per tant vam decidir tornar a moure’ns ja que dins la taverna l’animació brillava per la seva absència, i després de voltar una estona més i de que dues noies, força atractives per cert, ens diguéssin que no sabien on hi havia festa....mentideres!...vam trobar els locals de moda del poble, força propers a l’hostal, tant voltar quan els teniem a la vora! Tot i això el plan no ens va quadrar gaire ja que estavem una mica cansats i també perquè la majoria de la gent eren de la mateixa “quinta” que els adolescents escandalosos del restaurant “El Galeón”, així que finalment a quarts de tres vam decidir anar a l’hostal on abans d’anar a dormir vam fer un parell de partides al fill de puta, el joc oficial de la Penya...A Ras!!!

Tercera Jornada: Turisme per Tarazona - Viatge de tornada

•  Comença la darrera jornada: 9’00 Ens llevem i recollim tot el que tenim per l’habitació per tal d’abandonar l’hostal, així al voltant de les 9’45 marxem de l’hostal, guardem les motxilles als cotxes i ens disposem a visitar la població de Tarazona com a autèntics turistes.

•  Esmorzar a la cafeteria Amadeo I: 10’00 Després de donar voltes buscant un lloc on esmorzar ens decidim per la cafeteria Amadeo I perquè durant la nit hi havia força gent en ella, però l’elecció no és la millor, ja que coses per esmorzar no en tenien moltes. Especialment destacables les torrades, més que pobres, que els serveixen a alguns. Després de rajar una mica de l’esmorzar comencem la visita turística a Tarazona.

•  De turisme per Tarazona: 10’30-12’00 El primer que fem és anar a preguntar a l’oficina d’informació turística de Tarazona sobre que és el que val la pena de veure, allà ens marquen un recorregut damunt d’un mapa, i aquest recorregut serà el que farem després de recopilar tots els fulls informatius i plànols que ens donen. El primer que visitem és l’Església de Sant Francesc, per després arribar fins a la catedral de Tarazona, d’estil gòtic i que data dels segles XII-XIV, actualment en restauració a la seva entrada i que no podem visitar per dins.D’aquí anem cap a la Plaza de Toros Vieja, construida entre el 1790 i el 1792, la qual està formada per 32 vivendes disposades al voltant d’una plaça octogonal que feia de plaça de braus fins el 1870. Després passem pel costat de l’Ermita de la Virgen del Río de camí cap al Palau Episcopal, el qual va ser la residencia dels reis d’Aragó abans d’esdevenir el Palau Episcopal al segle XVI. Després veiem l’Església de Santa Maria Magdalena del segle XV, amb la seva torre mudéjar que consta de diferents pisos mitjavals acabats amb un altre de mitjans del segle XVII. Des d’aquí ens vam dirigir al Mirador de San Prudencio, des d’on vam veure una panorámica de Tarazona. Una vegada vista la panorámica ens vam dirigir cap a la Judería, el barri jueu, on vam veure les Casas Colgadas. Vam veure també l’Ajuntament, de mitjans del segle XVI, que es troba a la Plaza de España, on la nit abans haviem estat prenent una cerveseta en una taberna irlandesa. Després ja ens vam dirigir cap als cotxes per enfilar la carretera nacional en direcció a Saragossa i Barcelona.

EL VIATGE DE TORNADA

•  Arribada i dinar a Fraga: 14’00 Arribem a Fraga unes dues hores després d’haver deixar Tarazona. Fem el camí per la carretera nacional, aquest cop no paguem autopistes, i entrem a la població de Fraga buscant un restaurant on dinar. Finalment, després de donar unes voltes pel poble, i de fer alguna que altra pirula amb el cotxe que ens serveix per veure que el Sergio millor que no estigui de guia, entrem en un local força petit, la Cafetería Balú on dinarem amanides, torrades i pizzes, i com a postre un geladet la gran majoria. En marxar, no tothom queda content de l’elecció però bé, com a mínim ja estavem dinats. A les 16’30 marxem de Fraga en direcció a Barcelona.

•  Ens aturem a repostar i a prendre algo a Jorba: 17’45 Quan només ens queden uns 70 kms. Per arribar a Barcelona decidim fer una parada per posar benzina i per prendre alguna cosa que ens espavili de cara a l’últim tram de viatge. Ens aturem a l’Snack Bar Jorba, a la vora de l’autovía, on depressa el que es diu depressa no ens acaben cobrant, però bé. Mentre posem benzina a la Chari li toca un quadre en un rasca-rasca que et donaven en anar a pagar, qui ens ho havia de dir que arribariem a Barcelona amb una obra d’art al cotxe!

•  "Peaso" de Caravana i arribada a Barcelona: 19’45 Arribant a Sant Andreu de la Barca trobem una cua impresionant a l’A-2, i finalment intentem escapar-nos de la cua anant per la carretera vella que va paral•lela a l’autovía. La jugada no ens surt massa bé, però finalment arribem a Barcelona després de fer una mica de volta a quarts de vuit. Un cop a Barcelona ens dirigim al Camp Nou, on ens despedim i cadascú es dirigeix cap a casa seva donant per acabada l’excursió i el cap de setmana.

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta excursió al Moncayo, és molt recomanable per tots aquells que volen iniciar-se a la muntanya. No presenta cap mena de dificultat, ja que només pot generar algun problema la pujada des del peu del Circo de San Miguel fins a la carena donat que és el tram amb més pendent i on un més es cansa, però és només qüestió de paciencia mentre es puja. L’únic aspecte molest de la pujada pot ser el fet que fa força vent a la carena, amb la qual cosa és necessàri un tallavents per estar-hi més còmode, si es vol dir així.

El Moncayo (2316m) és el pic més alt del Sistema Ibèric, i com a tal té un cert encant, sobretot perquè està situat en un lloc envoltat de zones molt planes, per una banda, l’aragonesa, la depressió de l’Ebre, i per l’altra Castella o més concretament la provincia de Soria. La vista per tant és força extensa, a menys que ens trobem, com ens va passar a nosaltres, un dia amb força calitja, que fa que ràpidament tota la visió quedi borrosa.

La visió del Circo de San Miguel és força espectacular, cosa que fa que molta gent només arribi fins al seu peu, a 1833 m. i per tant trobem força gent pel camí al Moncayo. A més, es pot fer turisme pel Parc Natural de la Dehesa del Moncayo amb el que l’excursió resulta ser força completa.

Albert Camí