Etapa 1: Coll de Sant Marçal – Matagalls – Turó de la Bandera – Coll de Sant Marçal
1A) Coll de Sant Marçal – Matagalls
• Iniciem la caminada: 11’25 Després de fer-nos la foto de rigor a la Taula dels Tres Bisbes,
on una amable dona ens explica quins són els tres bisbes (Mallorca, Girona i Vic segons ella) i ens diu que des de la creu que trobem prop de la taula es pot veure
Mallorca en un dia clar mentre ens fa la foto. Com que no acabem de creure el que ens deia la dona hem verificat que els bisbes són Barcelona,
Girona i Vic, ja que al coll hi coincideixen els límits dels tres bisbats. Sortim en direcció W cap al Matagalls (1696m) seguint el GR-5.2, un sender molt ben definit. Ben aviat
arribem a una bifurcació on agafem el camí de la dreta, el que té la fita verda del GR 5.2, i aquí comença la part més dura de l'ascensió.
• Pla del Parany: 11’55 El camí guanya altura ràpidament per dins del bosc fent contínues
giragonses, el fort pendent fa dur l'avanç, especialment per mi, que després de 4 mesos sense anar a la muntanya per culpa d'una lesió als lligaments del
genoll potser hagués preferit un inici més suau de la caminada. Després de fer dues parades, cada 10 minuts, per descansar una mica la meva musculatura
força atrotinada, arribem al Pla del Parany (1380m), on trobem un petit clar al bosc al costat d'un immens faig que projecta la seva gran ombra a uns
excursionistes que descansen al peu del seu tronc. Aquí acaba el tram més dur de la caminada, que realment no és tan dur com em va semblar a mi per culpa
de la inactivitat.
• Coll de Sesportadores: 12’10 En abandonar el Pla del Parany (1380m) el camí es fa més planer,
va guanyant altura per dins del bosc de manera moderada i es va acostant a la carena gairebé sense que ens n'adonem. Mentre anem caminant arribem a un punt
on intuim la carena molt a prop dins del bosc a la nostra dreta, som al Coll de Sesportadores (1484m).
• Coll Pregón: 12’25 Tot just passar el Coll de Sesportadores (1484m) el camí baixa
lleugerament, però ben aviat torna a anar guanyant alçada de manera suau. Més endavant el camí, més ample, torna a baixar, ara durant més estona, per acabar
planejant tot just abans d'arribar al Coll Pregón (1532m), un clar al bosc amb un monolit de pedra al mig al que arribem des de l'Est i on ens aturem un moment.
• Collet de l'Home Mort: 12’50 Poc després d'abandonar el Coll Pregón (1532m) per l'Oest, i ja
dins del bosc, trobem una bifurcació, on el camí bo és el dreta, i on perdem una estona veient si el camí de l'esquerra, amb més pendent, ens porta a algún
lloc. Finalment, després de tornar enrera per arribar de nou a la bifurcació, agafem el camí de la dreta i en 10 minuts arribem al Collet de l'Home
Mort (1639m), on sortim definitivament del bosc.
• La creu del Matagalls: 13’00 Després de gaudir de la vista de la carena del
Matagalls (1696m) des del Collet de l'Home Mort (1639m) ens dirigim a la creu que veiem al nostre davant. El camí flanqueja pel Sud les cotes de la carena,
tot i que aquesta és ampla i no ofereix cap mena de dificultat. Ben aviat arribem a la creu que corona el Matagalls (1696m) i allí descansem una estona mentre
gaudim de la panoràmica i ens fem les fotos obligades mentre xarrem amb la gent que hi trobem. Des del cim podem albirar el Turó de l'Home (1706m) i Les
Agudes (1705m) a l'Est, Viladrau al Nord, la plana de Vic a l'Oest i el Sui (1318m) i el Puig Drau (1344m) al Sud.
1B) Matagalls – Turó de la Bandera – Coll de Sant Marçal
• Del Matagalls fins al Turó de la Bandera: 13’35: Després d'estar més de
20 minuts al cim del Matagalls (1696m) comencem el camí de tornada. Desfem el camí de pujada fins el Collet de l'Home Mort (1639m) però abans d'endinsar-nos
novament en el bosc decidim anar al cim del Turó de la Bandera (1654m), ja que ens hi separen 5 minuts, per comprovar si des d'allà millora la vista sobre
Les Agudes (1705m) i el Turó de l'Home (1706m). Fem alguna foto des d'aquest cim i reemprenem el camí de baixada, tornant al Collet de l'Home Mort (1639m), pel mateix camí per on hem pujat.
• Tornem a ser al Coll Pregón: 14'00: Baixem pel mateix camí per on hem
pujat fa una estona, i sense problemes arribem de seguida al Coll Pregón (1532m), on trobem diversos grups de gent descansant. Continuem el nostre camí sense
gairebé aturar-nos en direcció al Coll de Sesportadores.
• Pla de Parany: 14'20: Sense novetats destacables arribem al Coll de
Sesportadores (1484m), i continuem el descens a bon ritme. No trobem dificultats en el camí i a bon ritme arribem al Pla del Parany (1380m), on fem
algunes fotos a l'impressionant faig que hi trobem.
• Novament al Coll de Sant Marçal: 14'45 El tram final ens presenta alguna
dificultat a l'hora de baixar. Ens els punts on el camí té més pendent hi trobem sovint terra solta que fa que el Víctor, amb bambes, pateixi una mica
pel fet de que rellisca força i que l'Albert també ho passi una mica malament patint pel seu genoll operat tot just dos mesos enrere. Finalment,
arribem al tram planer que ens deixa al Coll de Sant Marçal (1106m). Una vegada arribats al coll, decidim acostar-nos a la creu de fusta que s'hi pot
veure. Des d'allà, comprovem que no es veu Mallorca, cosa bastant evident per la boirina que hi ha al cel, i després ens acostem al cotxe per donar
per acabada la caminada i per preparar-nos pel dinar que ens espera.
EL DINAR
Anem baixant per la carretera que ens porta cap a Sant Celoni preocupats per si podrem dinar al restaurant on ho
volem fer, La Llar, a Sant Celoni, ja que sortim del Coll de Sant Marçal a les 15 h tocades. Passem de llarg de Santa Fe preguntant-nos si fem bé en
veure que allà hi ha un restaurant, fem el mateix a Campins, on la preocupació és major perque cada cop és més tard, però la decisió està presa, volem
dinar a Sant Celoni.
Finalment arribem al restaurant La Llar a les 15'40, i veiem que la cuina està oberta fins les 16'00, estem
de sort, podem dinar allà. Ens ofereixen una taula i seiem. L'especialitat són les carns a la brasa, però trobem plats de tot tipus a la carta. Després
de tastar les olives que ens porten com entrant arriben els primers, Amanides de pasta i de tomàquet i mozzarella amb bolets confitats, molt gustoses i
que entren molt bé després d'una caminada.
Els segons són més contundents, ens decidim tots per la carna la brasa, el peix un altre dia. Tastem les Galtes de
porc, l'Entrecot al Roquefort i la Brotxeta de carns variades. A nivell personal la brotxeta em va semblar molt bona, a més de ser molt més gran del
que m'esperava. No hi va haver queixes sobre el que haviem menjat. Els postres van ser per baixar, o no? Un sorbet de llimona, una viennetta i una
mousse de pastís de gerds. Després dels cafés ens aixequem de la taula i marxem, òbviament havent pagat (24 €) i éssent els últims a marxar del restaurant.
Falten 10 minuts per les 17'00. Marxem força satisfets del dinar, ha valgut la pena haver arribat a Sant Celoni per dinar.
EL VIATGE DE TORNADA
• Ens posem en marxa de nou: 17’00 Arribem al cotxe i després de ventilar-lo
una mica, fa força calor, hi pugem i ens dirigim cap a Barcelona. De seguida entrem a l'autopista per la sortida de Sant Celoni i a
seguir-lo fins a Barcelona.
• Arribada a Barcelona: 17’45 Arribem força bé a Barcelona, tot i que el
trànsit era força dens i que en els peatges es vivien algunes escenes tenses per part d'alguns conductors. Finalment deixem el Víctor
a casa seva i després per acabar de fer completa la jornada el Nacho i l'Albert anem a prendre algo fresquet a una terrasseta de Sants
amb la nostra pinta d'excursionista brut. Que bé van entrar aquelles begudes fresquetes. Finalment marxem cap a casa i donem per acabada
la jornada.
OPINIÓ PERSONAL
L'ascensió al Matagalls no presenta excessives dificultats i és una bona excursió per iniciar-se en la muntanya, un bon
exemple n'és el Víctor. Demana una mínima preparació física, només els 25 primers minuts, i permet fer un passeig enmig d'un esplèndid bosc
que fa que fins i tot a l'estiu no es tingui una sensació de calor asfixiant mentre s'està fent un esforç. Dins el bosc trobem infinitat de
llocs on seure tranquil·lament a descansar una estona i fins i tot es pot fer una becaina ben tranquil a llocs com ara el coll Pregón o el
Pla del Parany. Des de la carena es pot gaudir d'unes esplèndides vistes sobre el Parc Natural del Montseny, la plana de Vic, ... que fan
les delícies de qui hi puja.
Al peu del Montseny hi ha un gran nombre de restaurants on es pot dinar de meravella, i que permeten que la
gastronomia sigui un reclam més si es vol pujar algún dels cims de la zona. De fet, tal i com hem dit a la crònica, la nostra excursió era
una excusa perfecta per dinar per aquella zona. A més, el Parc Natural del Montseny té la gran avantatge de trobar-se força proper a la
ciutat de Barcelona, que és el punt de partida de les nostres excursions.
Albert Camí
| 
