Prèvia Etapa: El viatge d'anada
• Inici de l’excursió: 7’30 A les 7’30 vam quedar al drac del parc de l’Espanya Industrial,
lloc habitual d’inici de les nostres excursions. En Jano ens havia avisat amb un missatge a les 6’20 del matí de que no venia per raons alienes a la
seva voluntat, vaja que s’havia fotut una bona farra aquella nit i estava ressacós. Així doncs, després de que tothom comprovés que portava la roba
necesaria per a l’excursió començàrem el viatge, eren les 8’00.
• El viatge amb menys kilòmetres no sempre és el més curt!: 8’30 En el seu inici
el viatge va ser força positiu, tothom xerrant tot i ser aviat i un tràfic fluid, fins que en arribar per l’autopista a l’alçada de Sant Quirze del
Vallés ens trobem amb una gran retenció deguda a un accident en un tram en obres, allí ens hi passem mitja hora llarga, sortim d’allà que són les 9’00.
• Parada per esmorzar: 9’20 Arribats a Balsareny decidim parar per fer un
cafetonet i així espavil·lar-nos una mica. Anem a petar a un cafè on ens atén una noia una mica sorda i sense excessiva idea del català, i això que som
a Balsareny, la Catalunya profunda.
• El viatge amb menys kilòmetres no sempre és el més curt! (part II): 10’15:
Estem arribant a Berga quan de sobte ens trobem amb una nova retenció deguda a un accident, en aquest cas la cua ens fa perdre al voltant de tres quarts
d’hora. Ja estem tots una mica cansats de fer cua.
• Arribem per fi a Saldes: 11’30 Després de superar totes les cues arribem a
Saldes, i més concretament al Sot del diable (1600m) prop del refugi Lluís Estasén, on deixem el cotxe, ens canviem el calçat i comencem a caminar, són
les 11’50.
Etapa 1: Sot del diable - Comabona – Sot del diable
1A) Sot del diable - Cim de Serra Pedregosa
• Inici de la caminada: 11’50 Comencem a caminar des d’on hem deixat el cotxe, i ho fem per
una pista forestal que possiblement haguéssim pogut recorrer amb el nostre vehicle. El recorregut per aquesta pista forestal dura al voltant d’una hora
i el desnivell que es supera és de 260m fins a arribar a les Bassotes (1860m). Mentre es va avançant es poden veure diferents salts d’aigua. El fet de
trobar-nos a l’inici de la tardor fa que també es vegin colors típics del paisatge d’aquesta estació.
• Arribada a les Bassotes: 12’50 Abans d’arribar a les Bassotes (1860m), on
abandonarem la pista forestal, es passa pel Collell (1845m) punt on s’arriba a l’altra vessant de la Vall per la que anàvem pujant, aquí és on descobrim
la següent part de l’ascensió, una pala bastant uniforme per on el camí puja fent una sèrie de zigazagues. Arribats a les Bassotes i veient el que ens
queda per pujar, fem una parada, molt curta degut al fred vent, per tal de beure una mica d’aigua i continuem caminant.
• Pujada fins al Prat Berla: 13’30 Un cop passades les Bassotes (1860m) ens
vam dirigir a través dels prats fins al camí que vèiem una mica més amunt. Aquest camí puja fent zigazagues fins gairebé el Prat Berla (2300m), passant
per d’altres prats i a mida que s’avança es va obrint davant nostre una magnífica vista del massís del Pedraforca.
• Primer cim de la jornada: 13’50 Passat el Prat Berla, on aprofitem per tornar
a veure líquid, el camí torna a enfilar cap amunt considerablement, és un tram curt però l’esforç a fer és superior al de molts dels trams anteriors,
això sí, en 15-20 minuts ja som al Cim de Serra Pedregosa (2420m).
1B) Cim de Serra Pedregosa – Puig de Font Tordera - Puig de Comabona
• Tram per recuperar: 14’00 Passat el Cim de Serra Pedregosa (2420m), que
segons com no sembla un cim, el camí va davallant lleugerament per l’altra banda de la serra en direcció als Pics de Comabona (2505m) fins a arribar al
Clot Palomà (2360m).
• Tornem-hi que no ha estat res!: 14’20 Arribats al Clot Palomà (2360m)
discutim sobre si pujar pel dret cap als Pics de Comabona o anar pel camí que va vorejant-los. Finalment, comencem a vorejar-los pel camí però no pas per
gaire estona, ja que poc després comencem a pujar en direcció al punt més alt d’aquests pics.
• Això és el Comabona, o no?: 14’45 Arribem a un cim, el Puig de Font Tordera
(2526m) on tenim una xerrada degut a que inicialment, les ganes de deixar ja de caminar ens fan creure que això és el Comabona (2547m). Quan ens adonem de que
el Comabona (2547m) és el pic que tenim al costat ens tornem a posar en marxa.
• Això si que és el Comabona!: 15’00 Deu minuts després de posar-nos a caminar
arribem al Puig de Comabona (2547m), on trobem una senyera i un lletreret de fusta on posa “Comabona 2554m”. A tocar del cim hi trobem unes roques que
deixen una zona protegida del vent, és en aquesta zona on aprofitem per dinar, són les 15’00 i ja tenim força gana.
1C) Puig de Comabona – Cim de Serra Pedregosa – Sot del diable
• Acabem de dinar i comencem el viatge de tornada: 15’45 Mentre dinem notem que
ens cauen algunes gotes d’aigua i fins i tot aigua-neu, així que ens donem força pressa en acabar els nostre dinars i tot seguit ens tornem a penjar les
motxilles per començar de nou a caminar. En un principi vam pensar de tornar per un altre camí on fèiem un altre pic, però aquesta opció es va desestimar
en veure que la meteorología probablement no ens acompanyaria.
• Quereis vino majos? 16’35 D’aquesta manera tan “pueblerina” ens van rebre en
el Cim de Serra Pedregosa (2420m) dos excursionistes que estaven de ruta per la zona i que venien de Bellver de Cerdanya. Després de xerrar amb ells una
estona i de que en diverses ocasions ens oferissin vi de la seva bota vam continuar el nostre camí ja que encara no les teniem totes d’arribar secs al
cotxe.
• Tornem a ser a les Bassotes: 17’05 Després de passar pel Cim de Serra Pedregosa
(2420m), haviem de baixar el tram de camí que feia zigazagues, però de baixar el camí que vam seguir va ser més aviat recte, això va fer que avancessim molt
ràpid, així la pujada d’una hora és va convertir en un baixada de tan sols mitja hora. Arribats a les Bassotes (1860m) alguns de nosaltres mostravem símptomes
de cansament especialment als genolls, però no hi havia temps per perdre, encara ens quedava la pista forestal per arribar al cotxe, així que la caminada va
continuar sense descans.
• Ja som al cotxe i podem seure, entre d’altres coses: 18’00 La caminada per la
pista forestal va transcorre sense massa història, gairebé l’únic destacable van ser els atacs químics que hi va haver en determinats moments i que van
provocar més d’un somriure. Aquests atacs van continuar fins i tot quan ja erem al cotxe cosa totalment lògica si pensem que en seure el cos es relaxa i
també per tant els esfínters. També hi van haver alguns atacs de sordera.
EL VIATGE DE TORNADA
• Parada a prendre alguna cosa calenta a Saldes: 18’45 Una vegada tots vam estar
a punt, vam començar el viatge de tornada. Arribats a Saldes vam fer dues aturades, una a la benzinera del poble, des d’on es té una magnífica vista del
Pedraforca i una altra a un bar del poble on vam trobar-hi fins i tot gent que anava de casament. Allà vam aprofitar per beure alguna cosa calenta i per
anar al lavabo, cosa amb la que es van acabar els atacs químics que abans s’havien comentat. Mitja hora després d’haver-hi arribat marxem del bar ja en
direcció cap a casa.
• Tornada amb menys retencions i arribada a Barcelona: 21’10 El viatge de tornada,
per variar, també va tenir retencions, això si, menys que el d’anada. Així doncs, el viatge que al matí havia estat de gairebé quatre hores al vespre va
durar menys de dues hores i a les 21’10 ja erem a Barcelona.
OPINIÓ PERSONAL
L’ascensió al Puig de Comabona ha resultat una excursió de mínimes dificultats tècniques, i amb una duresa relativa, ja que si la
part que vam caminar per la pista forestal es fa amb el cotxe la duresa de l’excursió es redueix força. Pel que fa als pendents que s’han de superar no
són extremadament durs, ja que les zones on aquests ho podríen ser el camí puja fent zigazagues i així es suavitzen els pendents.
Pel que fa a les vistes que hi trobem cal destacar sobretot les del Massís del Pedraforca i la de la Cerdanya, que s’entén sota els
peus de qui la contempla des del cim del Comabona.
Albert Camí
|