Ascensió al Canigó: Pica del Canigó (2784 m)
Puig Sec (2665 m) i Pic del Roc Negre (2714 m)

24 i 25 de juny 2005

Etapa 1: Aparcament Refugi Merialles - Refugi Aragó

•  Comença la caminada: 15'35 Una vegada agafat tot el necessàri del cotxe i abandonat allò que no necesitarem, comencem a caminar. Durant gairebé tota aquesta primera jornada caminarem per dins del bosc creuant diversos torrents. Comencem baixant una mica fins arribar al riu Llipodère (1686m), que creuem per un petit pont de fusta després de deixar enrera la primera de les portes metàl·liques que ens trobarem. Des d'aquí el camí va guanyant alçada tot i no tenir excessiva pendent.

•  Creuament del Riu Cady: 16'55 A mida que anem avançant, el dia es posa cada vegada més gris, i finalment comença a ploure. Creuem diverses tanques metàl·liques, en una d'elles hi trobem la indicació “Collvert 1851m”, aquest és el punt on ens hem posem la roba de pluja. Continuem caminant i de vegades creuem algun clar al bosc, finalment després de superar un plarell d'aquests clars arribem a un punt on el camí baixa una mica i de seguida arribem al curs del Riu Cady (1964m). Creuem el riu aprofitant tot un seguit de pedres que ens permeten evitar posar els peus a l'aigua. En aquest punt l'aigua baixa des de diversos torrents que es troben just per on creuem el riu.

•  Indicador: 17'15 Després d'una breu aturada un cop creuat el Riu Cady (1964m), continuem caminant. El camí va ara per l'altra vessant, i a la nostra esquerra veiem el camí per on hem pujat. El sender segueix avançant per una zona boscosa, i en uns 15 minuts des del creuament del riu arribem a un creuament de camins amb un indicador que ens marca a l'esquerra “Segalés-St.Martí-Bonaigua” i a la dreta “Aragó-Le Pic”. Nosaltres continuem per la dreta en direcció al Refugi Aragó (2123m).

•  Arribada i acampada al Refugi Aragó: 17'30 Avancem pel camí, encara per dins del bosc, mentre deixa de ploure. En un quart d'hora arribem al Refugi Aragó (2123m), situat tot just on acaba el bosc, i un cop allà busquem un lloc per acampar. Muntem les tendes una mica més amunt del refugi i ens preparem per passar el que queda de tarda i la nit en aquell lloc. Encara no apareix davant nostre la Pica del Canigó (2784m), però si els altres pics que farem a la segona jornada.

•  El vespre: Mentre hi va haver llum vam descansar una mica, vam xerrar i vam passar l'estona jugant a cartes. Quan el Sol va deixar d'escalfar-nos, la temperatura va baixar força, i havent sopat fins i tot vam fer un petit foc, aprofitant tifes de vaca i fulls de paper per tal d'escalfar-nos. Després de dos intents no gaire exitosos vam decidir anar a dormir, són tot just les 22'30.

Etapa 2: Refugi Aragó - Pica del Canigó - Puig Sec - Puig del Roc Negre - Refugi Aragó - Aparcament Refugi Merialles

2A) Refugi Aragó - Pica del Canigó

•  Sona el despertador: 7'00 A les set del matí ens sona el despertador, poc a poc comencem a ser persones, sobretot quan entrem en contacte amb la fresca matinal. Recollim una mica les coses i desmuntem el sostre de les tendes de manera que quedin mig desmuntades amb tot el que no ens fa falta per l'excursió en el seu interior. Ens acabem de prepara per marxar i agafem aigua a la font del Refugi Aragó (2123m). Pels volts de les 8'20 comencem a caminar.

•  Ens aturem a esmorzar: 8'50 Comencem a caminar amb la Portella de Valmanya (2591m) al nostre davant. Poc després de creuar el torrent que baixa per la vall on hem acampat trobem una mena de prat força ampli, els Plans de Cadí (2200m), des del qual ja podem veure la Pica del Canigó (2784m) majestuosa al nostre davant. Als Plans de Cadí (2200m) decidim aturar-nos a esmorzar, i uns 20 minuts després, ja amb la panxa plena continuem el nostre camí.

•  Creuament camins: 9'40 Quan acabem de creuar el prat on haviem esmorzat el camí transcorre per un pedregar i tot just acabar-lo de creuar comença a guanyar alçada amb força pendent fent llaçades per la vessant de la nostra dreta en direcció a la Portella de Valmanya (2591m). Poc abans de la Portella trobem un creuament de camins, cap a la dreta la Portella de Valmanya (2591m), i cap a l'esquerra el cim de la Pica del Canigó (2784m). Òbviament continuem pel camí de l'esquerra en direcció a la xemeneia final que ja podem veure davant nostre.

•  Al peu de la xemeneia: 9'55 El camí que es dirigeix cap al peu de la xemeneia perd una mica de pendent respecte al darrer tram que haviem pujat, tot i que de vegades hem de superar algún bloc de pedra enmig del camí. En 10 minuts des del creuament de camins arribem a una important bretxa a la cresta, la Bretxa Durier (2696m) des d'on podem veure la gelera de Balag al peu de les impressionants parets que baixen de la cresta. Poc després de la bretxa arribem al peu de la xemeneia, on ens aturem durant 5 minuts per veure una mica d'aigua i deixar una mica d'espai amb els que pugen davant nostre, deu n'hi do el nostre ritme de pujada fins aquí!

•  La xemeneia i arribada al cim del Canigó: 10'10 La pujada per la xemeneia no presenta gaires dificultats. La primera meitat està formada per una mena de graons que es pugen amb gran facilitat, són excepcionals les vistes dels gendarmes i les parets de pedra que envolten la xemeneia. La part superior de la xemeneia no presenta gaires dificultats tampoc tot i ser una mica més vertical que la inferior, aquí s'ha d'anar amb molt de compte de no fer caure pedres soltes perquè podem fer mal als que venen darrera nostre. Els darrers 4-5 metres d'ascens són els més drets però són força senzills de pujar. Finalment en sortir de la xemeneia descobrim que ja som al cim del Canigó (2784m), un dels pics més emblemàtics per als catalans. Al cim gran quantitat de gent de nacionalitats diverses i cues per tal de fer-se la fotografia de rigor amb a creu que hi trobem. Val la pena de veure la taula d'orientació amb un petit fragment del poema “Canigó” de Mossén Cinto Verdaguer i un altra d'una cançó de Lluís Llach. Des del cim veiem perfectament la part final del camí que puja des del refugi-xalet de Cortalets (2150m).

2B) Pica del Canigó - Puig Sec - Puig del Roc Negre - Refugi Aragó

•  Comencem el descens per la xemeneia: 10'35 Després de menjar alguna cosa en els vint minuts que estem al cim comencem la baixada per la xemeneia. Tot just començar el Raül deixa anar una pedra que provoca algun sobresalt, el tram superior és a priori el que més problemes ens podria causar, però el baixem sense gaire problemes, el principal la gent que puja, que a mida que va avançant el matí va aumentant. Amb alguna que altra pedra més deixada anar per part del Raül, aquell no va ser el seu millor descens, arribem al peu de la xemeneia, on l'acumulació de gent és ja fins i tot desagradable en certs moments, per sort nosaltres havíem matinat més.

•  La Portella de Valmanya i el Puig Sec: 11'25 Poc després de les 11 arribem a la Portella de Valmanya (2591m), un ampli coll on hi trobem una gran clapa de neu que ens permet jugar una mica. Poc després d'arribar-hi continuem el ostre camí per la carena en direcció al Puig Sec (2665m) on hi arribem en un quart d'hora.

•  Arribem al punt més baix entre el Puig Sec i el Puig del Roc Negre: 11'55 Des del Puig Sec (2665m) la carena baixa força fins arribar a un coll (2509m). El descens no presenta dificultats però s'ha d'anar amb compte. Quan som al coll, hem de passar més aviat per la banda E de la carena, allà, degut a una clapa de neu que hi trobem hem de fer algun equilibri per tal de no relliscar, i en sortir de la clapa de seguida comencem a guanyar alçada per tornar a l'eix de la carena.

•  Superem una grimpada amb fort pendent: 12'35 Quan sembla que hauriem de seguir per la carena les marques baixen uns 5-7 m. per una zona de grans blocs de roques, tot just baixar fem alguna que altra giragonsa i comencem a grimpar per tal de superar un tram de fort pendent amb algun que altre punt on s'ha de parar atenció, especialment a la seva part superior. No presenta excessives dificultats aquest tram però es pot fer força dur donat el fort pendent i el cansament que es porta acumulat. Quan superem aquest tram som novament a la carena pròpiament dita, des d'aquí no ens queda ja gaire per arribar al Serrat del Roc Negre, la carena entre el Puig del Roc Negre (2714m) i el Puig dels Tretze Vents (2731m).

•  Puig del Roc Negre: 13'00 Tot just arribar al Serrat del Roc Negre el grup es divideix, el Pepsis i el Wallace comencen a pujar per camins diferents cap al cim del Puig del Roc Negre (2714m), el primer per la carena i el segon per la vessant SE de la carena. Poc després el Mandras i el Dori els segueixen pel camí que havia agafat el Wallace i finalment arribem els quatre al cim del Puig del Roc Negre (2714m). La secció L'H de la penya es va quedar al punt on havíem assolit el Serrat del Roc Negre, i a les 13'15 ja tornavem a estar tots junts preparats pel descens.

•  Dinar a la vora d'un estany: 13'50 Un cop el grup torna a estar junt comencem el descens, primer per la carena en direcció la Portella de Leca (2594m) i poc després comencem a baixar per una penosa tartera amb grans blocs de pedra que fan força incòmoda la baixada. El descens es fa força pesat. Finalment arribem a una clapa de neu que travessem sense problemes i així ens trobem davant un petit estany on decidim dinar i remullar-nos una mica els peus. L'aturada dura gairebé una hora, ja que a més de dinar intentem recuperar-nos del cansament acumulat que no és poc.

•  Novament al Refugi Aragó: 15'35 Havent dinat passem prop de diversos estanys mentre anem baixant. Travessem la zona de Gourgs de Cady (2440m) sense cap mena de problema i així anem creuant diversos torrents petits a mida que anem baixant. En un d'aquests torrents el Mandras destorba la còpula d'uns escarbats verds. Després de creuar uns quants torrents arribem al camí que ens deixa ja al Refugi Aragó (2123m), on tot just arribar ens prenem un descans al costat de la font que allà trobem, ja que baixàvem sense líquid des de feia una estona.

Etapa 3: Refugi Aragó - Aparcament Refugi de Merialles

•  Abandonem el Refugi Aragó: 16'15 Després de preparar uns tangs per al darrer tram de baixada comencem el descens pel mateix camí per on havíem pujat el dia abans, avui les motxilles van més buides, ja que del menjar gairebé no en queda ni una engruna.

•  Creuament del Riu Cady: 16'40 En menys de mitja hora arribem al creuament del Riu Cady, prèviament havíem trobat l'indicador que ens marcava la direcció per arribar al Refugi Aragó, així com a Sant Martí, Bonaigua i Segalés. Anem creuant tots, aquesta vegada més depressa que a la pujada del dia abans. A mig creuar el Jano perd la seva esterilla inflable, i el Raül l'ha de recollir de l'aigua, finalment creuem tots i continuem el camí de baixada.

•  Arribada a l'aparcament del Refugi de Merialles: 17'30 Sense massa història anem avançant i anem trobant totes les portes que ja havíem hagut de travessar de pujada el dia abans, i creuem el riu Llipodère (1686m). Des d'aquí fins al refugi el camí fa una lleugera pujada passant pel costat d'unes taules per seure i menjar, en les quals ja ens vam fixar a la jornada anterior. Finalment arribem a l'aparcament del Refugi de Merialles (1718m), els darrers a fer-ho som el Raül i el Dori que ens hem prés la baixada amb més calma que la resta.

EL VIATGE DE TORNADA

•  Arribada i turisme a Vilafranca del Conflent: 18'30 Quan ja ens havíem canviat el calçat i ens havíem posat més còmodes, vam baixar amb el cotxe per la pista que ens portava a Vernet les Bains, i d'allà ens vam dirigir cap a Vilafranca del Conflent, un poble emmurallat de gran bellesa. Vam prendre un refresc en una terrasseta de les que allà hi podem trobar i vam visitar el poblet, força petit però atractiu. Allà vam decidir que sopariem a Girona ja de tornada cap a Barcelona, així després de ser a Vilafranca durant més o menys una horeta ens vam encaminar cap a Girona, on arribàvem al voltant de les 21'30.

•  Sopar a Girona: 22'00 El sopar el vam fer al restaurant l'arcada de la Rambla de Girona, on ens van servir força bé tot i haver-se espantat d'entrada en veure set personatges una mica bruts i amb roba bàsicament de muntanya. El menjar va consistir bàsicament en pasta de diversos sabors i colors, i carn rostida, ja fos d'ànec, de vedella o de porc. Vam quedar força satisfets, fins i tot de la companyia que vàrem tenir al restaurant. Poc abans de les dotze marxàvem del restaurant per anar tirant cap a Barcelona.

•  Final d'excursió a Barcelona: 1'15 Al voltant d'un quart de dues entràvem a Barcelona i fèiem la ruta habitual per deixar a tothom a casa seva donant per acabada la nostra excursió.

OPINIÓ PERSONAL

El Canigó és una de les muntanyes més emblemàtiques per als catalans. És una muntanya singular, que fins i tot ha estat objecte de composicions literàries, i per a molts excursionistes representa gairebé una necessitat haver-hi pujat alguna vegada.

En el nostre cas, l'excursió va ser molt variada, tant pel que fa a la climatología com pel que fa a l'orografia de la zona per on vam passar. El recorregut és molt variat i això fa que l'excursió sigui més divertida sortint des del refugi de Merialles que no pas pujant des del xalet-refugi de Cortalets. A més un dels nostres objectius era pujar la muntanya per la xemeneia final.

L'ascensió en dos dies és accesible per a tota mena d'excursionistes, amb experiencia o sense ella. L'únic tram de l'ascensió on s'ha d'anar amb més compte de l'habitual és la xemeneia final, on s'ha de vigilar el fet de desprendre roques perquè podem ferir a terceres persones, aquest fet encara es fa més evident si el descens també es fa per la xemeneia. Tot i això les dificultats que presenta la xemeneia són ínfimes.

Les vistes des del cim són esplèndides, veient un gran nombre de pics com ara el Carlit WNW, Puigpedrós W i Costabona SW. Mirant cap al sud, nosaltres vam trobar un inmens mar de núvols, del qual resaltava la figura de diverses muntanyes, entre elles la muntanya de Montserrat, un altre gran símbol dins l'orografia catalana. A més, el fet que la Mar Mediterrània estigui força propera encara dona més encant a aquest cim.

El tram de carena que vam recorrer és molt senzill fins arribar al Puig Sec, entre el Puig Sec i el Puig del Roc Negre trobem punts on el descens s'ha de fer amb força cura i on la grimpada és fa més complicada, potser si que seria bo que abans d'arribar aquí tinguéssim una mica d'experiència perquè a segons qui se li pot fer força dur aquest tram, tot i no presentar grans dificultats si estem acostumats a fer excursions.

La nostra intenció inicial era haver arribat també al Puig dels Tretze Vents, però el dia es va anar espatllant poc a poc i finalment vam decidir començar el descens una mica abans d'hora, el cansament també hi va tenir alguna cosa a veure. Els llacs que vam trobar a la zona per on vam baixar valien la pena de veure, així doncs suposem que en un any amb més precipitacions que aquest que hem tingut la seva bellesa serà major.

Albert Camí