Etapa 1: Estana - Puig de la Canal del Cristall - Puig del Quer - Puig de la Canal Baridana o Vulturó - Estana
1A) Estana – Puig Canal del Cristall
• Inici de la caminada: 11’00 Després de canviar-nos el calçat i posar-nos les gorres,
comencem a caminar en direcció S acostant-nos a la vessant N de la Serra del Cadí. En cinc minuts arribem al Coll de Pallers (1510m), on hi trobem
vehicles estacionats i on ens fem la fotografia de grup, i continuem el nostre camí endinsant-nos en el bosc.
• Prat de Cadí: 12’00 El camí va primer per la dreta (W) d’una petita carena
perpendicular a la Serra del Cadí, però una estona després comença a girar cap a l’esquerra (E) fins a canviar de vessant. Poc després d’aquest canvi
de vessant s’arriba a Prat de Cadí (1820m), un prat verd enmig del bosc situat gairebé al peu de les parets de la Serra del Cadí, i un bon lloc per
fer la primera parada i beure una mica de líquid.
• El camí fins a l’entrada de la Canal del Cristall: 12’50 En menys d’un quart
d’hora des de l’arribada a Prat de Cadí (1820m), el camí va sortint del bosc i comença a pujar per una tartera de pedres soltes amb força més pendent
de la que havíem trobat fins aleshores. Una vegada superat aquest primer tram de tartera es gira a l’esquerra (E) passant pel peu de la Roca de
l’Ordiguer, es manté aquesta direcció, mentre la vista de la Cerdanya es va fent més espectacular, fins assolir una collada, la qual un cop superada
ens deixa ja al peu de la Canal del Cristall, l’itinerari per on pretenem pujar.
• Primeres passes per la Canal del Cristall: 13’05 El primer tram de la Canal
del Cristall transcorre per la banda dreta de la mateixa, aquí ens hem d’ajudar de les mans per superar alguns passos, tots ells sense cap mena de
dificultat, mentre a la part més profunda de la canal hi veiem una clapa força gran de neu. Passada aquesta clapa el camí es fica a la part més profunda
de la canal, i poc després trobem una nova clapa de neu major que l’anterior. Inicialment la voregem per l’esquerra, però de seguida perdem les marques
i ens aturem per verificar el camí a seguir. Aquí arribem ja a les dues hores de caminada.
• Ens tornem a posar en marxa: 13’30 Després de buscar marques com uns
desesperats, arribem a la conclusió que la neu ens cobreix la següent marca. Veiem que puja una parella darrere nostre i decidim esperar a que arribin
per confirmar la ruta a seguir. Aquesta parella ens confirma el camí i segueix pujant per la neu, aleshores nosaltres, aprofitant les petjades que
ells deixen a la neu, ens decidim a continuar pujant.
• Aturada un cop superada la clapa de neu: 13’50 Tot i les relliscades, i com
que la neu ens permetia frenar-nos, aconseguim superar el tram de neu. Un cop superat, fem una aturada per beure líquid mentre xerrem amb la gent que
baixa per la canal. Allà veiem el que encara ens queda per pujar, una tartera amb força pendent on, fas puges dues passes i en baixes una.
• La Font del Cristall: 14’20 Després de mitja hora de pesada ascensió per la
tartera arribem gairebé al final de la Canal del Cristall, allà aquesta és bifurca. Just a la part central de la bifurcació hi trobem una roca amb una mena
de cornisa que connecta els dos braços de la canal. Pugem a la cornisa per la banda de l’esquerra (E) de la bifurcació i un cop allà, anem caminant cap a
la dreta (W). A la part central d’aquesta cornisa hi trobem una cavitat on hi ha la Font del Cristall (2500m), la qual trobem seca.
• El primer cim del dia: 14’40 Després de veure la petita cavitat de la Font
del Cristall (2500m) continuem per la cornisa cap a la dreta (W) per tal d’acabar l’ascensió de la Canal del Cristall per la part dreta de la bifurcació,
ja que la informació que teníem ens deia que al camí de l’esquerra podríem trobar-hi passos complicats, a més això ja ens va bé perquè el nostre camí per
la carena continua en direcció oest (W). Així doncs, en menys de cinc minuts assolim el Coll de la Canal del Cristall (2510m) i poc després arribem al
Puig de la Canal del Cristall (2563m), que és el primer cim de la jornada. Aquí admirem la vista tant de la Cerdanya al N, com del Berguedà al S, que ens
permet comprovar les grans diferències entre les dues vessants de la Serra del Cadí. Arribats a aquest punt, i donada l’hora que és, decidim dinar al costat
mateix de la creu que trobem en el cim.
1B) Puig Canal del Cristall – Puig del Quer – Puig Canal Baridana o Vulturó
• Segon pic de la jornada: 15’15 Després de 20 minuts asseguts dinant ens aixequem
i tornem a posar-nos en marxa. En aquests 20 minuts ens hem quedat una mica freds pel vent que ens ha acompanyat mentre dinàvem. En menys de cinc minuts
arribem al coll (2510m) que hi ha a l’Oest del Puig de la Canal del Cristall (2563m) i allà decidim que abans d’encaminar-nos al cim més alt de la Serra
del Cadí farem el proper Puig del Quer (2546 m), al qual hi arribem en un moment des del coll (2510m) abans esmentat.
• Arribem al Coll de Quer o de Llitze: 15’35 Una vegada coronat el Puig del Quer
(2546m) ens dirigim al Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2647m), que és el pic més alt de la Serra del Cadí. Abans però, arribem al Coll de Quer o de
Llitze (2510m) després d’haver recuperat el desnivell de més que havíem baixat des del Puig del Quer (2546m), ja que enlloc d’anar per la carena vam decidir
anar a buscar el teòric camí que anava una mica més abaix per la vessant S de la carena.
• Ja som al punt més elevat de la Serra del Cadí: 16’00 Un cop superada la collada
de Quer o de Llitze (2510m) comencem a pujar de nou, sempre per la vessant S de la carena, envers el Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2647m) el qual
ens queda just al davant tot i la boira que en aquells moments feia acte de presència. Després de seguir les fites s’arriba a un punt on per accedir al cim
cal pujar per una zona de pedres, la qual un cop superada ens permet veure a la seva part superior una creu de fusta amb un rètol on diu “Puig Baridana
(Vulturó) 2653m”. Aquesta creu la vam haver de tornar a col·locar dreta ja que estava tombada. Amb la boira que hi havia aquí no vam poder gaudir de la
vista que aquest cim ofereix.
1C) Puig Canal Baridana o Vulturó - El Querforadat
• Últim tram de carena: 16’15 A les 16’05 sortim del cim del Puig de la Canal
Baridana o Vulturó (2647m), tornem a anar a buscar la darrera fita que havíem vist abans d’assolir el cim, i des d’aquí seguim les fites cap a l’Oest de
la carena en direcció al Coll de la Canal Baridana (2510m), punt on acaba el nostre recorregut per la carena de la Serra del Cadí. Aquí, a l’Oest veiem la
Torre del Cadí i les Tres Canaletes entre la boira. Nosaltres girem cap al Nord per tal de començar el descens per la Canal Baridana.
• La ràpida baixada per la Canal Baridana: 16’35 La Canal Baridana és una tartera
amb força pendent, però que al ser més oberta que la del Cristall, no presenta cap clapa de neu, així el descens és un típic descens de tartera amb pedres.
Aquest descens el fem força ràpid, uns més que d’altres donada l’experiència en tarteres d’aquesta mena. El descens esdevé per a tots el tram més divertit i
esbojarrat de l’excursió. Tot i això s’ha d’anar amb molt de compte amb les pedres que fem rodolar per la tartera mentre baixem. En 20 minuts hem baixat
més de 400 m. de desnivell, quina diferència amb el ritme de pujada.
• Parada per beure una mica i per treure pedres de dins les botes:: 16’50 Acabat
el tram de tartera el camí torna a endinsar-se al bosc, i un cop dins el bosc, aprofitant l’ombra que ens fan els arbres fem una parada per recuperar forces
i per netejar, alguns, les pedres que se’ls han colat a les botes durant la baixada. Quan tornem a posar-nos a caminar cometem un error, donat que la nostra
intenció és anar cap a l’Est, en direcció a Prat de Cadí (1820m), continuem per un camí que va gairebé pel llom de la carena que tenim a la nostra dreta (E),
però ens adonem que el camí continuava realment per la part més profunda de la vall.
• El camí fins el Coll Superior de Josana: 18’20 Una vegada ens havíem desviat cap
a l’Est, arribem a un punt on les fites desapareixen, vist això, ens decidim a tornar enrere a veure si veiem on ens havíem equivocat. Quan tornem a ser al
costat d’un abeurador en no gaire bones condicions, busquem si per aquí trobem algun altre camí, però no tenim gaire èxit, així doncs tornem a recórrer per
tercera vegada el tram entre l’abeurador i la darrera fita que havíem vist. Un cop allà, anem a buscar el punt més elevat de la serra on ens trobem i des
d’allà veiem el Coll Superior de Josana (1910m) amb el monument que allà es troba, així doncs baixem fins al coll per una pendent boscosa amb algun que
altre problema, però a la fi assolim el coll i veiem que el monument allà erigit està dedicat a Jaume Mata, un jove que va perdre la vida a la Canal
Baridana. Una vegada som al coll (1910m) podem triar entre el camí que va cap a Prat de Cadí (1820m) i el que va al poble del Querforadat (1380m) el qual
surt més al N que el primer. Finalment, i molt possiblement de manera equivocada, decidim anar cap al Querforadat (1380m) ja que no ens refiem del mapa de
l’Alpina, molt vell, pel que fa al camí fins a Prat de Cadí (1820m).
• En ocasiones veo fitas: 18’40 Després de que, baixada la Canal Baridana, hi
hagués un un tram de camí on no es veien fites per enlloc, ara, una vegada superat el Coll Superior de Josana (1910m) ens sembla que hi ha fites per tot
arreu, cada 5m en trobem una. Així doncs, les anem seguint fins que el sender arriba a una pista forestal d’uns 3m d’ample, la qual per variar no apareix
al nostre mapa ja que és força recent, cosa que deduïm perquè encara es veuen els troncs tallats a les vores de la pista. Després d’una estona de dubtes
continuem per la pista en sentit descendent, uns metres més endavant trobem una bifurcació, i allà anem per la pista de la dreta ja que sembla que és la que
porta en direcció al poble del Querforadat (1380m).
• Els nostres meravellosos amics del regne animal: 19’00 Quan ja semblava que ens
plantaríem sense cap entrebanc al Querforadat (1380m) ens trobem un ramat de vaques pasturant a la vora del camí. El vedell d’una d’elles es trobava enmig
del camí. Quan nosaltres vam acostar-nos a aquell vedell la vaca va fer un gest com si vingués corrent a buscar el vedell, aquest gest ens va donar un petit
“susto”, ja que alguns vam pensar que la vaca venía cap a nosaltres en un primer moment, després vam veure que no n’hi havia per tant.
• Arribem al Querforadat després d’uns dubtes: 19’40 Quan ja vàrem deixar enrere
les vaques vam fer una parada per fer les últimes fotos de l’excursió i poc després vam seguir caminant per la pista en direcció al Querforadat (1380m).
Uns cinc minuts abans d’arribar al poble vam tenir una sèrie de dubtes donat que la pista per la que nosaltres anàvem es creuava amb una altra que semblava
baixar en direcció a una borda, la Borda d’en Garreta (1420m), que podia ser que fos en el camí que va del Querforadat (1380m) a Estana (1480m). Com que ja
ens havíem equivocat varies vegades durant el dia d’avui vam decidir arribar fins al poble i allà preguntar com podíem arribar a Estana (1480m). Poc després
arribàvem al Querforadat (1380m), i a la primera casa que vam trobar ens van indicar el camí per anar a Estana (1480m). Aquest camí anava per la pista que
poc abans havíem vist, i segons les persones que ens ho van indicar , no tenia pèrdua, ja que només calia seguir aquella pista sense desviar-se per tal de
ser a Estana (1480m) en aproximadament una hora. Així doncs, ens vàrem posar en camí després de que aquell home ens donés el seu número de mòbil per si
teníem algun problema, cosa que era totalment inútil perquè gairebé tota l’excursió vam estar sense cobertura als nostres mòbils.
1D) El Querforadat - Estana
• El final de la pista: 20’25 Tres quarts d’hora després de caminar per la pista,
i d’haver passat de llarg dos desviaments de senders que sortien d’ella, ens vam trobar que aquesta s’acabava enmig del bosc. Allà vam buscar si hi havia
algun camí que creués el torrent que teníem al davant, però avançar per aquell bosc era força difícil. Aleshores, i després de recordar tota la família de
la persona que ens va dir que aquell camí no tenia pèrdua, vam decidir tornar enrere a buscar els dos desviaments que havíem ignorat, i en especial el
primer, el qual marcat amb senyals pintades de GR.
• Trobem el GR i alguna cosa més que ens confirma el bon camí: 20’45 Tornant
enrere, vam comprovar que el segon desviament que havíem vist a l’anada no portava enlloc, així doncs depositem les nostres esperances en el primer
desviament que havíem vist, al qual arribem en un quart d’hora aproximadament caminant a un molt bon ritme tot i les hores que ja portàvem caminant.
Aquí hi trobem, sota una marca del GR, un rètol de fusta trencat i tombat a terra on després d’unir els seus trossos deduïm que indica que aquell GR
porta a Estana (1480m). Després d’això comencem a caminar per aquell sender convençuts de que per fi havíem trobat el camí, sobretot després de localitzar
aquell camí fins i tot al nostre desfassadíssim mapa.
• A la fi, tornem a ser a Estana: 21’20 Després de creuar tres torrents caminant
pel sender acabem de confirmar que aquell és el camí del nostre mapa. Poc després de creuar el tercer torrent veiem un desviament a mà dreta que, tal i com
ens diu el mapa, porta cap al Coll de Pallers (1510m), lloc on ja havíem estat al matí i on arribem en uns deu minuts des del desviament. Aquest tram de camí
puja entre gran quantitat d’esbarzers i herbes diverses, cosa que provoca que arribem a la collada amb les cames plenes d’esgarrinxades, però com a mínim hi
arribem, que ja és tot un èxit. En cinc minuts des de la collada arribem a Estana (1480m) i al cotxe, al qual vaig fer un petó només arribar-hi. Una vegada
ja som a Estana (1480m) ens canviem el calçat, la roba i el que fes falta per sentir-nos més còmodes. Allà mateix decidim que pararem a Martinet de Cerdanya
a sopar, i de seguida ens posem en marxa, aquest cop en cotxe.
EL VIATGE DE TORNADA
• Ens posem en marxa un cop omplerta la panxa i sorpresa!: 23’00 Havent sopat, i després d’una
estona de calma amb un cafetonet al davant, reemprenem el nostre camí. Poc després de pujar al cotxe tenim una nova sorpresa, per primera vegada en la
meva vida em fan un control d’alcoholemia, en el qual dono un magnífic 0,0 que fins i tot posà content al simpàtic Mosso d’Esquadra que me’l va fer,
després de la patejada que ens havíem fotut només hagués faltat que hagués agafat una borratxera. El mosso era simpàtic, encara que això no sigui gaire
habitual.
• Parada per estirar les cames: 0’30 Després de passar Manresa ens aturem a Sant Vicenç de
Castellet per tal d’estirar les cames i de que jo em mirés com estava de nivells de glucèmia ja que sóc diabètic. Amb tots els deures fets tornem a pujar
al cotxe i seguim el viatge en direcció a Barcelona.
• Arribada a Barcelona i fi de l’excursió: 1’30 Al voltat de dos quarts de dues entrem a
Barcelona per la Diagonal, a partir d’allà, vaig deixant a tothom a casa seva, ja cap de nosaltres està per caminar gaire i finalment a les dues de la
matinada arribo a casa donant per acabada l’excursió i la jornada, ja que la copeta que havia d’anar a fer amb el col·legues la vaig deixar per un altre
dia.
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta és una excursió molt espectacular pel que fa a l’entorn on es realitza, ja que les parets de la Serra del Cadí ofereixen
unes vistes magnífiques. De la mateixa manera, és una excursió força dura, especialment quan t’equivoques repetidament de camí, però val la pena haver-la
fet, tot i que trigaré molt a fer-ne una de semblant. Aquesta duresa també és deguda a les fortes pendents que s’han de superar en les diverses canals de
la zona.
L’itinerari seguit per nosaltres penso que és el més indicat per fer els tres pics que hi entre les dues canals, ja que la pujada
per la Canal Baridana ha de ser més dura i avorrida que la de la Canal del Cristall. Així mateix, el descens per la Canal Baridana ofereix menys
dificultats que no pas el de la Canal del Cristall, on la neu pot portar problemes mentre baixem. A més, el descens per la Canal Baridana val la pena de
fer, ja que és una tartera divertidíssima de baixar, això si, ningú es salva de patir alguna caiguda de cul.
Una altra cosa molt espectacular i que sobta molt d’aquesta excursió és veure des de la carena la gran diferència que hi ha entre
les dues vessants de la Serra del Cadí, una gairebé vertical, la Nord encarada a la Cerdanya i una altra amb una pendent força més suau i sostinguda, la
Sud encarada al Berguedà.
En resum, és una excursió molt recomanable per gaudir de la muntanya sempre i quan, és clar, es porti un plànol en condicions.
Albert Camí
|
