Etapa 1: Pont del Daió – Tres Pics - Puig del Balandrau - Pont del Daió
1A) Pont del Daió – Pedró de Costa-Robí [Ref. Coma de Vaca]
• Inici de la caminada: 9’30 Una vegada guardat al cotxe tot el que no ens era imprescindible,
havent esmorzat i havent-nos posat les botes de muntanya, bé, no tots això de les botes, comencem a caminar creuant el pont de fusta que trobem davant
nostre tot començant el tram de camí que transcorre per les Gorges del riu Freser.
• Pont sobre el riu Freser: 10’30 La primera hora de recorregut es fa per un camí,
no excessivament ample, que va guanyant alçada de manera suau mentre al fons de la vall es pot observar el riu Freser. Quan gairebé es porta una hora de
camí la vall esdevé una mena de planúria on domina el color verd i on el camí creua el riu per damunt d’un pont de fusta (1540m).
• Pedró de Costa-Robí: 11’45 Passat el pont sobre el riu Freser el camí comença
a guanyar alçada per la vessant SE de la vall, de manera més marcada que en el seu primer tram, fins assolir el Pedró de Costa-Robí (2050m) des d’on es
pot veure el Refugi de Coma de Vaca (2020 m) no gaire llunyà. En aquest tram de camí la Raquel i en Carles van reduïnt el ritme donat el cansament que ja
porten acumulat, així doncs quan arribem tots al Pedró de Costa-Robí (2050m) ells dos decideixen quedar-se al Refugi de Coma de Vaca (2020m) mentre els
altres tres integrants comencem a pujar per la Coma de Mantinell per tal d’assolir el Coll de Tres Pics (2396m).
1B) Pedró de Costa-Robí – Tres Pics – Puig del Balandrau – Refugi de Coma de Vaca
• Assolim el Coll de Tres Pics: 12’50 Tot just superar el Pedró de Costa-Robí
(2050m) el camí gira a la dreta abandonant la Coma de Vaca i la Coma de Fresers. De seguida vam abandonar el camí marcat que portava al Coll de Tres
Pics (2396m) degut a la volta que aquest feia, i vam pujar a la collada “pel dret”, gairebé en línia recta. A la nostra dreta vàrem deixar el Torrent de
Bogadé que baixa del collet que es troba entre el Tres Pics (2527m) i el Puig del Balandrau (2585m), que en un principi havia de ser el camí de baixada que
després utilitzariem.. A mesura que anàvem guanyant alçada la boira s’anava fent més espesa i el cim del Balandrau (2585m) no es podia veure degut a aquest
fet. En aproximadament 50 minuts aconseguiem la collada superant una pala que se’ns va fer força llarga, especialment al David, qui va arribar al coll amb
la necessitat imperiosa d’ingerir sucre, dos “Snickers” van ser suficients.
• Primer pic de la jornada, i gairebé l’únic: 13’15 Després d’una parada de 10
minuts aproximadament, la boira ja cobria absolutament tot els cims del Balandrau (2585m) i del Tres Pics (2527m). Aleshores, nosaltres vam començar el
nostre camí per la carena fins el Tres Pics (2527m), al que hi arribàvem 15 minuts més tard enmig de la boira. El camí que vam agafar per pujar vorejava
els diferents cims del Tres Pics (2502m, 2504m i 2527m) per la banda SE de la carena, i no per la NW com teniem marcat en el mapa de l’Alpina, cosa que
barrejada amb la boira després ens va fer perdre. Un cop al cim tot el que vam fer va ser una fotografia, ja que de vista per admirar no n’hi havia donada
la boira.
• Perduts, cansats i mullats: 13’40 Un cop fet el Tres Pics (2527m) intentem,
sense gaire èxit, encaminar-nos cap al Balandrau (2585m), però després de gairebé mitja hora caminant i de passar tres vegades pel cim del Tres Pics
(2527m) fent cercles, decidim que, donat que l’única cosa que tenim clara és el camí pel que hem pujat, tornem cap al Coll de Tres Pics (2396m) sense fer
el Balandrau (2585m) i sense baixar pel Torrent de Bogadé, que inicialment era la ruta de baixada. En aquests moments es poden sentir frases com “A la
muntanya s’ha de saber renunciar” (Albert A.) que denoten el sentiment amarg que ens quedava en no poder arribar al cim que voliem assolir.
• De vegades… sento passes: 13’45 Quan ja començàvem a recular vàrem sentir unes
passes no gaire lluny, i acte seguit va aparèixer una silueta enmig de la boira. Ens vam dirigir cap a aquell home, amb el que ja haviem coincidit al
Pedró de Costa-Robí (2050m), i llavors ens digué que venia del cim del Balandrau (2585m) i que si el volíem assolir només havíem de seguir el camí pel qual
ell venia i que a més estava marcat amb fites fins el cim. Així doncs, canviem de direcció i ens dirigim al cim que havíem estat buscant.
• Arribem al cim del Balandrau: 14’00 Un quart d’hora després de la conversa amb l’excursionista
aparegut del no-res, assolim el cim del Puig del Balandrau (2585m) on ens fem dues fotos després de descansar dos o tres minutets, ja que el David i jo
(Albert C.) arribem força tocats. En només deu minuts comencem a sentir fred degut al vent i a la boira, així doncs decidim tornar cap al Refugi de Coma de
Vaca (2020m). La vista des del cim és com la del Tres Pics (2527 m), tota del color blanc de la boira.
• Descens fins al Refugi de Coma de Vaca: 15’00 En 10-15 minuts des del cim del
Balandrau (2585m) voregem el Tres Pics (2527m), aquest cop pel NW del pic i passem pel Coll de Tres Pics (2396m), o millor dit passem prop del coll, ja que
de baixada agafem una mica de drecera i no hi arribem ben bé. La pala que de pujada se’ns havia fet dura, de baixada ho és en menor mesura i així, pels
volts de les 15’00 arribem a l’encreuament dels camins que vénen, per una banda del Refugi de Coma de Vaca (2020m) i per l’altra de les Gorges del Freser.
Allà ens trobem amb la Raquel i en Carles, que ens diuen que comencen a baixar cap al Pont del Daió (1200m) mentre nosaltres dinem, així quedem que ja ens
veurem al lloc on hem deixat el cotxe. El David i els dos Alberts baixem a dinar al costat del refugi, al costat i no dins, perque dins ens obligaven a
consumir i nosaltres ja portàvem el dinar a la motxilla.
1C) Refugi de Coma de Vaca – Pont del Daió
• Marxem del Refugi de Coma de Vaca...sense haver-hi entrat: 15’45 Un cop ja
havíem omplert la panxa, ens decidim a iniciar el camí de baixada, no sense abans fer una mica el ruc al pont metàl·lic que travessa el riu Freser davant
del refugi, on gairebé me’n vaig a l’aigua quan corria per posar-me en una foto. Així doncs, comencem a pujar fins l’encreuament de camins on al migdia
ens haviem despedit de la Raquel i en Carles. Arribats allà, iniciem el descens cap al Pont del Daió (1200m) passant pel Pedró de Costa-Robí (2050m).
• Novament al pont de fusta sobre el riu Freser: 16’45 Aproximadament una hora
després de marxar del Refugi de Coma de Vaca (2020m) fem la primera parada de la baixada, al pont de fusta sobre el riu Freser (1540m) on ja havíem parat
de pujada. A prop d’aquest pont hi ha una font que no vam trobar, entre d’altres coses, perquè tampoc la vam cercar.
• Arribada al Pont del Daió: 17’30 Una vegada creuat de nou el pont de fusta
sobre el riu Freser (1540m) continuem la caminada baixant els darrers 340m. de desnivell. Aquest tram, caminet tota l’estona, se’ns fa força dur
especialment al David i a mi (Albert C.), que ja venim bastant cansats i amb els peus força dolorits. Finalment, arribem al Pont del Daió (1200m) després
d’una baixada que ha resultat eterna. L’últim tram de la baixada el fem creuant-nos contínuament amb gent que puja al Refugi de Coma de Vaca (2020m) a
dormir i amb gent que està per allà de passeig amb tota la familia.
• Un merescut descans: 17’45 Quan ja hi som tots, al Pont del Daió (1200m),
fem un descans aproximadament d’un quart d’hora, en el que aprofitem per recuperar forces, alliberar els nostres peus de les botes i recordar diversos
aspectes de l’excursió. Allà mateix tornem a veure l’excursionista que ens havia orientat entre el Tres Pics (2527m) i el Balandrau (2585m), el qual
ens pregunta si finalment hem pujat al Balandrau (2585m), pregunta a la que inmediatament responem afirmativament abans d’acomiadar-nos d’ell ja que si
no espavilàvem no arribariem a Ripoll abans de les 18’30 que era quan passava per allà el tren que ens havia de baixar al David i als dos Alberts cap
a Barcelona.
EL VIATGE DE TORNADA
• Arribada a Ripoll i... sorpresa!: 18’20 Vam arribar a Ripoll amb 10 minuts de marge
respecte a l’horari del tren, però mentre compràvem els billets en Carles va veure que, degut a una vaga de treballadors de RENFE, el tren de les 18’31
no circulava i que el següent tren era el de les 20’07, així doncs vam decidir buscar un bar proper a l’estació per prendre alguna cosa mentre esperàvem
el següent tren. A tot això, la Raquel i en Carles marxaren en cotxe cap a Olot després de despedir-se de tots nosaltres.
• El Tour de França també té cabuda a les nostres excursions: 18’40 Després de buscar un bar
amb “terrasseta” sense gaire èxit, ja que la del bar de l’estació estava plena, vam veure que al final si que podríem seure a la “terrassa” del bar de
l’estació de Ripoll (632.5m), i allà, mentre preníem més d’una beguda cadascú, vam aprofitar per veure el pròleg de l’edició d’aquest any del Tour de
França. Després, cap a les 19’45, vam decidir-nos a pagar i a anar tirant cap a l’andana per esperar el tren “borreguero” procendent de Puigcerdà
• Ja som al tren, asseguts: 20’07 Quan el tren arriba a l’estació, hi pugem depressa, i
aconseguim seure en els seus seients, tot i no ser aquests gaire nous que diguem. El viatge transcorre tranquil entre converses de muntanya i així,
a les 22’00 arribem a l’estació de Barcelona-Sants.
• Fi de l’excursió: 22’00 Un cop arribats a l’estació de Barcelona-Sants ens despedim,
donant per acabada l’excursió, però això no evita que fem la tornada cap a casa caminant, com si no n’haguéssim tingut prou ja!
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta és una excursió sense cap mena de dificultat técnica, però no per això deixa de ser dura. La gran distància que es recorre
i el desnivell de més de 1300m. fan que en determinats moments es faci dura, especialment si després de gairebé 4 hores pujant vas i et perds enmig de
la boira.
Precisament la boira va ser una dificultat que gairebé ens va fer desisitir de pujar al pic que de fet era l’objectiu de l’excursió,
però això ens va servir per agafar experiència en aquests casos de mínima visibilitat.
Pel que fa a les vistes, se suposa que eren maques, però nosaltres no vam tenir l’oportunitat de gaudir-les, així que o ens decidim
a tornar a pujar el Balandrau en una altra ocasió o ens les haurem d’imaginar. El que si que vam poder gaudir van ser les impressionants vistes que
ofereixen a l’excursionista les Gorges del Freser, les quals val la pena de veure.
En general l’excursió va ser divertida tot i la dificultat afegida de ser la primera de l’any per alguns de nosaltres.
Albert Camí
|
