Etapa 1: Zona d'acampada de Pineta – Balcón de Pineta – Pico Oriental de Astazou – Pico Occidental de Astazou
– Lago Helado de Marboré
1A) Zona d'acampada de Pineta – Balcón de Pineta – Lago Helado de Marboré
• Sonen els despertadors: 7’00 Sentim el soroll dels despertadors i ben aviat
comencem a moure'ns. Anem sortint de la tenda i comencem a recollir les coses que hem de posar a la motxilla mentre comprovem la tremenda humitat que
hi hagut durant la nit, cosa que fa que sigui molt complicat eixugar la part exterior de la tenda de campanya.
• Comencem a caminar: 8’05 Quan tots som a punt ens fem la foto de grup i comencem
a caminar per la pista forestal que surt de la zona d'acampada de la Vall de Pineta (1290m) en direcció al circ de Pineta. Em tingut sort i ens hem
escaquejat del guarda, que arriba a les 8, i que segurament ens hagués cobrat 2 ó 3€ per haver pernoctat allà. Ben aviat arribem a una cadena que,
juntament amb els rètols indicadors, ens marca l'inici del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
• Ens aturem a esmorzar: 8’30 En un revolt cap a l'esquerra de la pista forestal
ens aturem a esmorzar, la caminada és llarga i les primeres passes ens obren una mica la gana. És necessàri menjar abans de l'esforç que ens queda per
fer. Alguns aprofitem també per veure un petit salt d'aigua que hi ha continuant pel petit sender que surt del revolt i que ens fa arribar al riu en poc
més d'un minut. Quan gairebé son les 9 del matí continuem el nostre camí.
• Pont sobre el riu Cinca: 9’05 Poc després d'haver tornat a posar-nos a caminar arribem
a un pont de fusta sobre el riu Cinca des d'on veiem un salt d'aigua gairebé sota nostre. Fem les fotos de rigor i continuem caminant. Uns metres abans
del pont trobem una font a l'esquerra de la pista forestal.
• Indicador bifurcació: 9’08 Uns metres més enllà del pont sobre el Cinca trobem un
indicador. Arribats a aquest punt abandonarem la pista forestal, que ens portaria als llacs de La Larri i La Múnia, per continuar pel sender que puja cap
a l'esquerra (NW) en direcció al Balcón de Pineta.
• Indicador bifurcació cascada del Cinca: 9’45 El sender guanya alçada ràpidament i ens
porta a una zona on estem envoltats de falgueres. El camí continua avançant fent zig-zags en direcció nord-oest (NW) i quan sortim de la vegetació que ens
envolta trobem un abeurador a la dreta del camí, on fem una aturada per gaudir de la vista sobre la cascada del Cinca. Poc després de deixar enrera l'abeurador
arribem a un nou indicador, deixem a la nostra esquerra el camí que porta a la cascada del Cinca, la Faja Tormosa i el Collado de Añisclo i continuem pel camí
de la dreta que puja en direcció al Balcón de Pineta i al Lago Helado de Marboré.
• Creuem el torrent que baixa de l'embut: 11’50 Després de deixar enrera l'indicador
guanyem alçada fent infinitat de ziga-zagues. El camí puja amb força pendent i ens va força bé que el Sol estigui mig cobert pels núvols per que si no ens
estariem fregint ja que pugem per la solana. Finalment el camí gira a la dreta i avança en la mateixa direcció sense fer ziga-zagues durant uns minuts. Aquí
el pendent és una mica més suau, i aviat arribem a un torrent (2280m) que baixa del Balcón de Pineta (2530m) per la zona de l'embut. Aquí ens aturem i aprofitem per
recuperar una mica les forces mentre recollim una mica d'aigua del torrent i ens refresquem.
• Arribada al Balcón de Pineta: 12’25 Després d'uns deu minuts continuem caminant, l'únic que
ens separa del Balcón de Pineta (2530m) és l'embut, el tram amb més pendent de la pujada fins al Balcón on el camí no para de fer giragonses per superar el
fort desnivell. El torrent sempre ens queda a l'esquerra, però a mida que pugem el que més ens sobta és la impressionant paret que tenim tot just a l'altra banda
del torrent. El tram final és una mica més suau, no gaire, i finalment arribem al Balcón de Pineta (2530m), on el paisatge que ens apareix al davant ens deixa
gairebé sense paraules. Són especialment impressionants les vistes sobre la Vall de Pineta (SE) i la cara Nord del Monte Perdido i el Cilindro de Marboré (SW).
Aquí ens hi estem més de mitja hora gaudint de l'espectacle.
• Lago Helado de Marboré: 13’25 Quan ja és la una marxem del Balcón de Pineta (2530m) i
entrem al Pla de Marboré o Plana de Marmorés, on al fons veiem, d'esquerra a dreta, el Pico de Marboré (3248m), el Collado de Astazou (2955m) i els dos
Picos de Astazou (3015m i 3071m). El camí va passant enmig de blocs de pedra guanya alçada de manera força suau. Finalment gira una mica cap a la dreta
(NNW) per tal d'arribar a la presa del Lago Helado de Marboré, Ibón de Marmorés o Lago de Pineta (2595m), on ens aturem a dinar.
1B) Lago Helado de Marboré – Pico Oriental de Astazou – Pico Occidental de Astazou – Lago Helado de Marboré
• Marxem del Lago Helado de Marboré: 14’25 Una vegada hem dinat parlem amb gent que trobem
a la vora del llac i fem les fotos pertinents de la Brecha de Tucarroya i el Refugi de Tucarroya (2669m), que ens queden just davant. Deixem tot allò que no
necessitarem (sacs de dormir, tenda,...) per pujar als Picos de Astazou al lloc on acamparem al vespre i comencem a caminar avançant pel Pla de Marboré seguint
les fites de pedres que trobem.
• Arribada al Collado de Swan: 15’45 El camí va guanyant alçada poc a poc per la vessant dreta
(N) del Pla de Marboré. Aquí es fa difícil seguir les fites i finalment el Wallace i el Jano decideixen pujar gairebé pel dret perquè suposen que el camí
correcte va per una mena de faixa que tenim una mica més amunt, arribant al Collado de Swan (2968m) després de superar una mena de canal ajudant-se de les mans
sense gaires problemes. Per la nostra banda el Mandras i el Dori continuem seguint el que ens semblen unes fites que van més avall del lloc per on pugen els altres
dos, i finalment arribem al peu d'una petita tartera que baixa recta des del Collado de Swan (2968m). Progressem per aquesta tartera, sempre seguint les
fites, i poc abans d'arribar al coll ens desviem cap a la dreta per un petit corredor, amb menys pendent que la tartera, que de seguida ens fa arribar al
Collado de Swan (2968m) sense cap dificultat. Ja som tots quatre al Collado de Swan (2968m), just entre els dos Astazous, a la nostra esquerra (NW), el
petit, i a la nostra dreta (SE) el gran.
• Al cim del Pico Oriental de Astazou o Gran Astazou: 16’15 Entre el Collado de Swan
(2968m) i el Cim del Gran Astazou (3071m) el camí va superant diversos resalts de roca fruit de l'estratificació on hem d'utilitzar les mans en diverses
ocasions. En determinats punts la visió cap a la banda francesa és molt espectacular donat el caràcter força aèri de la zona. Finalment arribem al cim del Pico
Oriental de Astazou o Gran Astazou (3071m) i gaudim de la vista que ens ofereix: La Múnia (3134m) ENE, Posets (3375m) E, Pineta (SE), Marboré (3248m), Cilindro
(3328m) i Monte Perdido (3355m) S, Circ de Gavarnie (SW), el Petit Astazou (3015m) W, Vignemale (3298m) WNW, Gavarnie (NW).
• De nou al Collado de Swan: 17’00 En aproximadament un quart d'hora desfem el camí entre
el Cim del Gran Astazou (3071m) i el Collado de Swan (2968m) que previament haviem pujat. Un cop al coll el grup es divideix, el Mandras i el Wallace
continuaran per la cresta fins al cim del Petit Astazou (3015m), mentre que el Jano i el Dori, després de veure el tram de cresta que s'havia de recorrer,
molt aèri, decidim baixar del Collado de Swan (2968m) i anar a buscar el Collado de Astazou (2955m) per pujar el Petit Astazou (3015m) des d'allà. Des del
Collado de Swan (2968m) podem veure a la vessant francesa l'impressionant Couloir Swan que arriba fins allà.
• Al cim del pico Occidental de Astazou o Petit Astazou: 17’35 Mentre els dos que van per
la carena superen un tram de la paret nord on han d'anar una mica ajupits i finalment superar una xemeneia amb algún pas de IIº per tornar a ser a la carena,
els altres dos baixem per la tartera que baixa per la vessant sud del Collado de Swan. Abans d'arribar al peu de la tartera anem desviant-nos en direcció (W) al
Collado de Astazou (2955m), som aproximadament a 2800m d'alçada. Quan estem a punt d'arribar al Collado de Astazou (2955m - 17'25) ens criden des del cim del
Petit Astazou (3015m) els dos que han superat la cresta. Després de fer algunes fotos des del coll girem a la dreta i pugem cap al cim del Petit Astazou
(3015m) per un camí marcat que supera una curta tartera amb alguna que altra ziga-zaga fins arribar gairebé a tocar de la cresta. Després de recorrer uns metres
pel camí en paral·lel a la cresta just per sota d'aquesta, hi pugem aprofitant una pedra que gairebé es podria dir que fa de graó per accedir a l'estreta cresta
que cau a plom cap a la vessant francesa amb una paret impressionant. Després de recorrer uns 15 m per la cresta arribem al Cim del Petit Astazou (3015m) havent
trigat uns 15 minuts més que els nostres companys. La vista similar a la del Gran Astazou (3071m) però més àmplia pel que fa a la zona del Circ de Gavarnie, que
podem apreciar millor des d'aquí que no pas des del pic que hem pujat prèviament.
• Collado de Astazou: 17’50 Després d'estar-nos entre 5 i 10 minuts al cim xerrant amb uns
madrilenys que han pujat des de Gavarnie per l'aresta del Petit Astazou, baixem cap al Collado de Astazou (2955m) on és curiós de trobar-hi un rètol metàl·lic
avisant de que entrem en un Parc Nacional. Després de fer una mica l'indio per allà continuem baixant pel Circ de Marboré/Cul de Marmorés en direcció al Lago
Helado de Marboré (2595m).
• Arribada al Lago Helado de Marboré: 19’05 Arribem finalment al punt on haviem deixat les
nostres coses al costat del Lago Helado de Marboré (2595m) després d'haver fet una parada d'uns 15' per recollir aigua i menjar alguna cosa al Pla de Marboré.
En alguns punts de la baixada es fa difícil seguir les fites, però el camí no té pèrdua perquè en tot moment sabem on és el llac.
• Muntem la tenda, descansem, sopem i a dormir: Després de canviar-nos el calçat per tal de que
els peus descansis una mica havent caminat tot el dia, ens decidim a muntar la tenda on al migdia n'haviem vist una altra, molt ben protegida del vent. Amb la
feina feta descansem per allà, alguns com el Mandras fins i tot fan coses que no fan habitualment a la muntanya, i gaudim de les vistes de la cara nord del
Monte Perdido mentre va desapareixent la llum solar. Sopem, amb la companyia d'un gos, i al voltant de les 22'30 ens fiquem a la tenda per dormir fins l'endemà.
Etapa 2: Lago Helado de Marboré – Balcón de Pineta – Pont sobre el riu Cinca – Zona d'acampada de Pineta
• Comencem a caminar:
9’25 Sona el despertador a les 7'20 i ens llevem. Amb molta calma anem sortint de la tenda després d'una nit on la majoria no ha dormit
gaire bé. Poc a poc ens anem espavilant i esmorzem asseguts a prop de la tenda. Mentre esmorzem ens fa companyia el mateix gos que la nit abans ens havia visitat
mentre sopàvem. Després de parlar amb el seu amo, descobrim que es diu Orión, el fet de no haver estat presentats abans no va impedir que ens demanés menjar.
Després d'haver compartit amb el gos una mica del menjar acabem de recollir les coses que queden pel mig i ens preparem per començar la baixada cap a Pineta.
Finalment marxem dues hores després d'haver-nos llevat.
• Al Balcón de Pineta: 10’00 Després de fer alguna que altra foto curiosa en començar a caminar aprofitant la llum del Sol, ens dirigim cap al Balcón de Pineta o Bolán de
Marmorés (2530m) pel centre del Pla de Marboré, un camí diferent al que havíem près de pujada. Després de fer una mica de volta, i gaudir de prop de la vista de
la glacera del Monte Perdido i la seva morrena, arribem al Balcón de Pineta (2530m), on donat que el Sol llueix més que el dia anterior aprofitem per fer
algunes fotos més.
• Torrent al peu de l'embut:: 10’30 En uns deu minuts marxem del Balcón de Pineta (2530m) i
comencem a baixar les ziga-zagues del camí a la zona de l'embut. De baixada veiem moltes més dreceres de les que ens va semblar veure el dia abans pujant. En
menys de 20' hem baixat fins al torrent que creuem tot just al peu de l'embut. Aquí aprofitem per recollir aigua i refrescar-nos una mica, ja que el Sol pica
de valent.
• Indicador cascada del Cinca: 11’40 Una vegada refrescats i protegits, en la mesura del
possible, del Sol continuem baixant pel mateix camí per on havíem pujat el dia abans. La baixada és molt més ràpida i no presenta gaires problemes. Hi ha trams
on podem fer drecera per evitar alguna llaçada del camí. Sense més arribem a l'indicador de la cruïlla amb el camí que va cap a la cascada del Cinca.
• Pont sobre el riu Cinca: 12’05 Seguim baixant i ben aviat entrem al bosc i a la zona
plena de falgueres, aquí ens despistem una mica continuant recte en un punt on havíem de girar a la dreta donat que tots els caminets semblen iguals.
Finalment anem a petar a la pista forestal que porta als Llacs de LaLarri uns metres més enllà de l'indicador on l'haviem abandonat a la pujada. En arribar a
la pista ens dirigim a la nostra dreta i ben aviat arribem a l'indicador i al pont sobre el riu Cinca (1410m), des d'on observem el Balcón de Pineta (2530m) i on fem
una aturada per recuperar líquid i menjar alguna cosa.
• Arribada a la zona d'acampada de Pineta: 13’10 Després de xerrar, fer fotos i descansar més
de mitja hora al costat del pont sobre el riu Cinca (1410m) baixem per la pista forestal que ens portarà de nou a la zona d'acampada de Pineta (1290m). Aprofitem per
remullar-nos una mica el cap a la font que hi ha una mica més avall del pont i tot passejant arribem al punt on vàrem deixar el cotxe donant per acabada la
caminada.
DINAR A BIELSA I VIATGE DE TORNADA
• Arribada a Bielsa: 13’55 Arribem a Bielsa amb el temps just per aparcar el cotxe i
veure els últims cinc minuts de la final del mundial de bàsquet on Espanya es va proclamar campiona en guanyar Grècia. En acabar el partit anem a donar
un vol per Bielsa buscant un lloc per dinar.
• Dinar al Bar-Restaurante Pineta: En arribar a la Plaza Mayor llegim la carta del
Bar-Restaurante Pineta i ens decidim a seure a la seva terrassa per prendre la fresca mentre dinem. El dinar va estar força bé, els plats que vam provar
van ser "Revuelto de ajos tiernos y gambas" de primer, "Jarrete de cerdo guisado" o "Cordero a la brasa" de segon i de postre "Tarta de hojaldre con
frutas del bosque". Juntament amb els cafès, el pa i un vinet de criança de Viñas del Vero ens va sortir per 18€ per cap.
• Marxem de Bielsa: 16’00 Havent dinat fem un passeig per Bielsa i aprofitem per comprar
algunes postals, la majoria són d'uns quants anys enrera, i finalment anem cap al cotxe i comencem a tirar cap a casa.
• Arribada a Barcelona: 19’45 Arribem a Barcelona i ens dirigim a l'estació de Sants a
retornar el cotxe que haviem llogat per poder fer el viatge. Prèviament, cap a les 18'30, prop de Jorba haviem fet una aturada per prendre alguna cosa i
descansar una mica de cotxe. Una vegada retornat el cotxe donem per acabada l'excursió força contents del que hem fet i vist.
OPINIÓ PERSONAL
La majoria dels que vam fer aquesta excursió vam coincidir que era una de les més espectaculars que havíem fet, per no dir la que més.
Les vistes que ens ofereix aquesta zona del Pirineu són impressionants, tant pel que fa a la Vall de Pineta com pel que fa a la zona de Gavarnie. Igualment,
la cara Nord del Monte Perdido i el Cilindro de Marboré són espectaculars i dignes de ser vistes. Igualment les vistes des del fons de la Vall de Pineta
són magnífiques, tot i que només les vam poder gaudir de baixada, ja que vam arribar a la zona quan la nit ja era tancada i no es veia res.
Pel que fa a la duresa, l'excursió és dura, en especial la pujada fins al Balcón de Pineta, que pot arribar a fer-se llarga, però la
vista que se'ns obre en arribar-hi compensa el patiment de la pujada. La zona del Pla de Marboré no presenta cap dificultat a excepció de que de vegades
es fa difícil seguir les fites.
Un cop arribem a la cresta, ens hem d'ajudar de les mans per superar alguns passos, però sense excessiva dificultat. El
principal problema del tram de cresta és que és força aèri, en especial pel que fa al Petit Astazou. Per arribar al cim del Gran Astazou no tindrem gaire
problemes de vertigen, ja que sempre anem per la vessant Sud i anem progressant superant petits graons fruit dels plecs del terreny. El tram entre el Collado
de Swan i el cim del Petit Astazou pot resultar més problemàtic, ja que té un pas on hem de passar ajupits, estant a la paret Nord, i després hem de superar una
xemeneia força aèria amb passos de IIº. En cas de patir de vertigen sempre existeix la possibilitat de donar la volta, que vam fer alguns de nosaltres, i pujar-lo
des del Collado de Astazou, des d'on no es presenta cap mena de dificultat. Les vistes del Petit Astazou són, per la gran majoria de la gent, millors que no pas
les del Gran, en especial sobre la zona de Gavarnie.
Pel que fa al lloc on dormir, el Lago Helado de Marboré ens va semblar un bon lloc per fer-ho en cas de no voler fer tota la pujada i baixada
en un sol dia, cosa que suposem perfectament factible de fer en cas de no anar carregat. El dormir allà també té l'alicient de veure els primers raigs de llum
solar com il·luminen de bon matí la cara Nord del Monte Perdido. El paisatge és força diferent de bon matí a com ho és entrada la tarda.
Resumint, una excursió que, sens dubte, val la pena de fer sempre que es tingui una mínima preparació física, ni que sigui fins al Balcón
de Pineta.
Albert Camí
|
